RENFE. La gran mentida del traspàs de competències

Fins ara no havia parlat de tot l'enrenou de la RENFE, perquè no havia trobat que fos cap novetat digna de fer-me perdre el temps ni a mi ni als meus selectes lectors. Avui, ja una mica fart de sentir explicacions numèriques, nacionalistes i gairebé ètiques sobre les causes del mal funcionament dels trens, m'ha vingut de gust centrar-me en el motiu pel qual la RENFE ens enerva a tots: Que el deplorable servei de RENFE sigui motiu de ràbia i còlera per la ciutadania és una lògica conseqüència de que el seu pagament sigui obligatori. S'imaginen, per un moment, que una pila de ciutadans enfurismats es manifestés contra, per exemple, Citroën perquè produeix mals cotxes? No. Per què? Doncs perquè si Citroën deixés de fabricar amb tanta eficiència els seus magnífics motors HDI, la gent deixaria de comprar els seus cotxes, punt final i s'ha acabat. Amb la RENFE, però, tot és diferent perquè, per molt rematadament malament que ho facin, haurem de pagar igualment, fem o no fem servir els trens. Em diuen que això es fa pel benestar global del país, que és una cosa que a mi me la rebufa no t'imagines quant, però és que, a sobre, ja veus quin n'és el resultat i com, òbviament no reporta cap mena de benestar, ni global ni local. A final d'any l'Estat t'ha robat a punta de pistola una muntanya de bitllets per a invertir-los en una merda de xarxa ferroviària. Fantàstic tu. “Oh! És que si no paguéssim aquests impostos ni tan sols tindríem infrastructura per a que algun tren pogués circular!” I una merda. Estats Units, AMTRAK, empresa privada, trens que funcionen o no, però que no pagues per obligació. “Són molt cars!” Òbviament, perquè només els paga qui realment els vol fer servir. Tant costa d'entendre que no hem de demanar el traspàs de competències de RENFE a la Generalitat sinó la privatització del sector? Bé, només la privatització. Perdó.