divendres, d’octubre 12, 2007

12 d'Octubre, i què?

Cal estimar molt poc la llibertat per no creure en la lliure circulació de persones (prèvia supressió de l'EB etc.), cal estimar molt poc la llibertat per ser tan refotudament classista com per proclamar que els drets d'una persona emanen dels seus arrels, del seu cognom, del seu lloc del seu naixement. M'és ben igual que avui sigui 12 d'Octubre, i estic convençut que m'equivocava en exaltar qualsevol valor nacionalista l'11-S. Del 4-J només puc dir que celebro el que té a veure amb els pares de la Llibertat. Em fa venir picor sentir gent que repudia els immigrants espanyols que van venir a Catalunya fugint de la fam. Aquestes persones són herois. Critica que alguns no s'hagin adaptat, critica els seus gustos estètics, em sembla bé, però em fa fàstic que algú digui que algú que va fugir de la mort és un invasor espanyol. Si algun dia passo gana aniré allà on calgui i si algú s'interposa en el meu camí o en el de la meva família amb arengues nacionalistes simplement l'apartaré del camí, de la manera més eficaç que trobi. Òbviament és una vergonya que alguna gent ataqui la terra que els va acollir, però és molt més terrible que -a discreció- alguns afirmin categòricament que tots els immigrants de la dictadura van venir a Catalunya a envair-la. Sóc fill d'immigrants i m'omple d'orgull saber que els meus ascendents van esquivar la fam, la desgràcia i el terror de la postguerra trobant un lloc en aquesta vida, m'omple d'orgull i de joia saber que els meus avis paterns i materns van creuar la península perquè els meus pares no es morissin de gana. Hi ha una pila d'aristòcrates de casa bona i catalana que es cagarien a les calces si es trobessin en una situació tal. Admiro els rics, per la capacitat que han tingut de generar utilitat, però admiro encara més la gent que li ha fet botifarra a la mort. I m'és igual que siguin catalans o espanyols. 12 d'Octubre? Un dia més. No em dic Puig, ni Pujol, ni Maragall, i què? Raül Alcón López. No duc cap bandera al cor, només la guspira dels meus ancestres en el més profund de la meva mirada. Yeah, that's me.

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

Totalmente de acuerdo contigo
maravilloso el articulo.

10/12/2007 9:27 p. m.  
Blogger Guillem Casas said...

Encantat de que tu siguis qui ets i siguis d'on ets amb els orígens provinents d'on vinguin!

10/12/2007 9:54 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Simplement brillant!

10/12/2007 10:08 p. m.  
Blogger Moré said...

Tota familia és inmigrant en un moment de la seva vida. Ara bé pensant així... pregunta-li al teu classista amic sostres que en pensa

10/14/2007 4:48 p. m.  
Blogger Odalric said...

Raül tranquil, que els carallots no s'acabaran mai...

(Ets fill de valents)

10/15/2007 12:10 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home