Més Dret Penal

Fa uns dies els vaig fer una petita exposició sobre les teories absolutes i relatives de la pena, sobre les simples, sense entrar a valorar les mixtes. Com els vaig dir, no tenia gaire clar quina d'aquestes teories és la que més fa per mi, i continuo sense tenir-ho massa. Això sí, ja sé alguns dels arguments que no són vàlids. No entenc en absolut el punt pel qual alguns autors descarten la teoria retributiva (la del simple càstig) per considerar que l'Estat no té legitimitat per aplicar el seu propi concepte de Justícia en la societat i, acte seguit, afirmen que la pena, lluny de perseguir un ideal de justícia subjectiu, ha de perseguir finalitats de prevenció i resocialització. Jo també crec que l'Estat no és ningú per imposar a la societat un concepte determinat de Justícia que ves a saber d'on ha sortit, però, clar, tampoc em sembla massa coherent afirmar que sí pot imposar un sistema moral, que és el que comporten la prevenció i la resocialització. Mitjançant la prevenció, el poder públic indica als individus el camí a seguir -ja saben, “si fas això, nen, aniràs a la presó”. Mitjançant la resocialització actuen directament sobre l'individu - “ara que has comès aquest delicte t'explicarem què has de fer per a ser un bon jan”. De fet, en nom de la prevenció i la resocialització podríem justificar penes prèvies al delicte -per perillositat- o de durada indeterminada -fins que el delinqüent es resocialitzi-, mentre que, en el cas de la teoria retributiva, la pena sempre està establerta abans del delicte i té una durada determinada en tant que el principi de represàlia té uns límits establerts -estic pensant en la llei del Talió. Sembla obvi, doncs, que les teories relatives de la pena impliquen un més alt grau d'intervenció Estatal en la nostra vida que les absolutes, així que, si rebutjem les darreres al·legant intervencionisme, hem de rebutjar automàticament les primeres per la mateixa característica, en aquest cas ampliada.