Quina vergonya, Bruce Springsteen

M'agrada molt, tots ho saben, Bruce Springsteen i més encara si és acompanyat de l'E-Street Band. Ara bé, m'agrada més el Tour de França i hi vaig deixar d'anar quan vaig veure que allò era una presa de pel a l'aficionat, amb talls de carreteres que podien amargar-te el viatge sencer o amb desqualificacions per dòping dels que -jo creia- eren els millors ciclistes del món. I amb Bruce Springsteen acabaré fent el mateix, perquè no estic disposat a cedir a aquest circ, a aquesta immens cúmul de despropòsits que està sent l'anunci i la venda d'entrades per la gira del 2008. No sóc un seguidor cec de res. Per mi ja pot venir Bruce Springsteen i tocar-me Rosalita a casa, que no penso empassar-me una organització en la que les entrades pels concerts surten a la venda abans que aquests siguin oficials, no penso empassar-me una organització que ha tingut centenars de persones passant fred a les cues per comprar entrades pel Camp Nou sense que ni tan sols la cel·lebració d'aquest concert fos confirmada per l'artista. I el més impressionant és el nivell d'absoluta burrície, d'absolut integrisme talibà que circula en els cercles de seguidors de l'americà. La gent està disposada a tot, a empassar-se el que sigui per veure un concert d'un senyor que -i em sap molt greu dir-ho- ara mateix s'està rient a la cara de tots els que l'hem seguit durant anys amb tones d'il·lusió. Per nosaltres, que hem organitzat sempre viatges per veure'l arreu, amb aquest sistema d'anuncis i vendes imminents no-oficials serà absolutament impossible repetir les magnífiques experiències passades. Però a la gent tant se li'n fot, perquè Bruce Springsteen és Bruce Springsteen i si els fot un cop de puny a la cara diran que ha estat el moment més apassionant de la seva vida. Cada dia em fan més por els extremismes, els totalitarismes, la intransigència irracional absoluta. Jo he fet bogeries per Springsteen mentre ell s'ha comportat dignament i aquestes bogeries només estaven motivades en la dificultat real d'aconseguir entrades o estar a prop de l'escenari, mai per les traves posades per la seva deficient organització. Quina por, els fanatismes, quan aquests passen de l'admiració al fervor religiós irracional. I és molt bó veure que molt dels seguidors d'Springsteen són antireligiosos, sense adonar-se que venerar algú que et puteja -com ara ell està fent- és adorar religiosament. Quina por, tanta burrície. A mi no m'hi trobaran pas. I encara hi ha qui s'estranya que avions s'estavellin contra torres.