Álvarez, la paritat

Ben mirat, això que la nostra benvolguda ministra de l'AVE segueixi incrustada a la cadira del ministeri no ens hauria de ser tan sorprenent. “Antes partía que doblá”, en diu ella -tot un exercici intel·lectual-, i el que vol dir és que no la fotran fora ni amb aigua calenta. A què es dedicaria aquesta dona, si fos fora del govern? Que jo sàpiga, la llei de paritat encara no és aplicable a les empreses privades, i qualsevol amb dos dits de front no la contractaria ni per fer la meva feina. És lògic, doncs, que la ministra Magdalena Álvarez -rebaptejada per l'incommensurable Moratinos com María Elena Álvarez- s'aferri tant com pugui a la cartera del ministeri i que confessi obertament que no pensa dimitir passi el que passi. És allò que feia l'amic Joan Gaspart, però en comptes d'autoflagel·lar-se a la llotja en un acte ridícul però sincer d'entonació del mea culpa, la Súper María Elena encara té els sants collons de recórrer Espanya en un Talgo diésel dient que inaugura l'AVE. Però pensin-s'ho bé, què farien vostès si tinguessin una família que alimentar i només una feina possible? Jo, està clar, faria tot el que estigués al meu abast per quedar-m'hi. Ja saben, es triste de pedir, pero es más triste de robar. Ara bé, si ningú hi posa remei, això s'acabarà aviat, perquè quan la Llei de Paritat comenci a generar obligacions en els consells d'administració privats, potser sí que, en algun lloc, no els quedarà més remei que fitxar gent de la qualitat de la Súper-Ministra Alvárez. S'imaginen? I encara Convergència i Unió, partit que va donar recolzament a aquesta Llei assassina, tindrà la barra de demanar el meu vot. Se'n poden anar a pastar fang, sincerament.