Requisits per viatjar amb mi (1)

És un dels principis fonamentals de la meva existència el viatjar només amb economistes o individus amb una capacitat de raonament que convalidi amb les assignatures Introducció a l'Economia I i II. És imprescindible, quan surtin a voltar món, que vagin acompanyats de gent que hagi interioritzat, com a mínim, els conceptes de sunk cost, trade-off, costos fixos i variables i la diferència entre avantatge comparatiu i absolut, així com que pugui comprendre que l'assignació d'una quantitat X de diners equival a la reducció d'aquesta mateixa quantitat en puteig. De no ser així els auguro un viatge curull d'ineficiència. Per qüestions d'incomprensió d'un parell d'axiomes econòmics fonamentals per part dels seus coexpedicionaris, acabaran pagant més o menys del que estan disposats i a més no aconseguiran el nivell de gaudi màxim possible donada la restricció pressupostària Y. Aquesta realitat acostuma a fer-se especialment pal·lesa amb l'assumpte dels taxis a les grans ciutats. Si viatgen acompanyats de tres economistes és molt possible que, tot i pagar una miqueta més que si anessin en metro, recorrin la ciutat en taxi, amb la maximització d'utilitat que això comporta. En el supòsit que viatgin amb gent de l'altre tipus -el món se subdivideix en economistes/convalidats i la resta- segurament viatjaran en metro, s'estalviaran unes poques unitats monetàries i perdran molt de temps, vistes i llibertat de moviment. En altres paraules, obtindrien un benefici comptable però no econòmic, que és el que sempre passa quan es viatja amb gent de pocs píxels. Per si ho estan pensant, els diré que, efectivament, aquest extrem és transposable no solament als viatges i determinades activitats diàries puntuals, sinó al conjunt de la seva vida. No és menys cert, però, que triar qui ens envolta durant el transcurs de la nostra vida és força més complicat que triar amb qui pugem a l'avió.