diumenge, d’agost 20, 2006

El preu que pagues

Et fas a la idea, tries una opció. Condueixes fins allà on s'acaba l'autopista i comença el desert, fins a trenc d'alba per una carretera oberta. Aprens a dormir cada nit amb el preu que pagues. Amb les mans amunt aconseguiren tocar el cel i, en un últim respir construïren les carreteres que recorregueren fins la mort. Conduint a través de la nit, sense cap possibilitat de fugir de les nervioses estrebades del preu que pagues. El preu que pagues, no pots fugir del preu que pagues. Han anat molt lluny i han esperat molt per acabar atrapats en un somni on tot va malament, on la nit no deixa lloc a la llum del dia i t'hi has de quedar, lluitant pel preu que pagues. Noieta de la línia, amb aquest nadó entre les mans. Te'n recordes, de la història de la terra promesa? Va creuar les arenes del desert i no va poder entrar al país escollit. A la riba del riu es va quedar, per afrontar el preu que pagues. Deixa que comenci el joc, serà millor que corris. Pots córrer a través de la nit i el dia però, al llarg de la frontera del comptat, un estranger hi posà un senyal que compta els homes que van caure sota el preu que pagues. Noia, abans que acabi el dia penso destrossar aquest senyal i engegar-ho a rodar.

Traducció, gairebé literal, de The Price You Pay, Bruce Springsteen.

1 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Pim-Pam-Pum, i Ell ho digué tot.

8/20/2006 1:03 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home