Tu diràs
Tu diràs. Ara es veu que l'Espanyol pensa impugnar el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya perquè Frank Rijkaard alineà Xavi Hernàndez i Carles Puyol, que no havien participat en el partit de costellada que el primer equip de la Federació Espanyola disputà a Islàndia. Ja és prou trist ser de l'Espanyol com per, a sobre, anar-se'n a un despatx a pidolar el que mai no podran aconseguir en un camp de futbol.
No és casualitat que els blanquiblaus marxin a Cornellà, si és que es poden pagar la construcció del nou estadi. Barça i Espanyol són les dues cares de Barcelona i, si m'apures, de Catalunya. El Futbol Club Barcelona, comandat per una directiva ambiciosa i un cos tècnic brillant és la llum, és Passeig de Gràcia amb Diagonal, les ganes de fer les coses bé i anar a conquerir Europa i el món si cal. L'Espanyol, pobret, que té com a màxim dirigent el Dani, que ja ens sembla bona persona però no pas un gran directiu, i la banqueta sempre ocupada per aquells entrenadors nòmades que recorren tots els equips d'Espanya que mai no han superat la desena posició en Lliga és l'ombra, la rodalia que ja es conforma amb ser-ho.
Si vas a Madrid també hi tenen tres equips però tots amb raça i personalitat, un millor que els altres, és clar, però tots ben segurs de si mateixos i representant una manera de viure i de ser. Aquí hi ha el Barça i després aquest residu que és l'Espanyol que no sap ben bé el que vol i que tampoc no ho busca. Simplement passava per allà i, ja que hi era, pensà a tocar una mica els collons, fer una guerra contra el club gran de la ciutat i embolica que fa fort.
I ara resulta que volen impugnar un partit que no van poder guanyar, tu diràs.
No és casualitat que els blanquiblaus marxin a Cornellà, si és que es poden pagar la construcció del nou estadi. Barça i Espanyol són les dues cares de Barcelona i, si m'apures, de Catalunya. El Futbol Club Barcelona, comandat per una directiva ambiciosa i un cos tècnic brillant és la llum, és Passeig de Gràcia amb Diagonal, les ganes de fer les coses bé i anar a conquerir Europa i el món si cal. L'Espanyol, pobret, que té com a màxim dirigent el Dani, que ja ens sembla bona persona però no pas un gran directiu, i la banqueta sempre ocupada per aquells entrenadors nòmades que recorren tots els equips d'Espanya que mai no han superat la desena posició en Lliga és l'ombra, la rodalia que ja es conforma amb ser-ho.
Si vas a Madrid també hi tenen tres equips però tots amb raça i personalitat, un millor que els altres, és clar, però tots ben segurs de si mateixos i representant una manera de viure i de ser. Aquí hi ha el Barça i després aquest residu que és l'Espanyol que no sap ben bé el que vol i que tampoc no ho busca. Simplement passava per allà i, ja que hi era, pensà a tocar una mica els collons, fer una guerra contra el club gran de la ciutat i embolica que fa fort.
I ara resulta que volen impugnar un partit que no van poder guanyar, tu diràs.
posted by Raül Alcón at 1:00 p. m.
2 Comments:
No se si ajuntes el títol del programa del Basté, el qual recomano per la gran professionalitat del seu equip però de totes maneres un gran article que plasma la veritat futbolística catalana. Fins ara, tenia "estima" a l'espanyol per allò de que son catalans i tal... un cop veus coses com aquesta, prefereixo un bon Nàstic i l'Espanyol a la regional.
Realment ha estat un error que reclamessin aquesta tonteria. Amb una vegada que perdin ja n'hi ha prou.
Us imagineu que la final de la Champions es jugués en un bufet d'advocats? "Ronaldinho reclama la cinquena esmena. Però, Henry contraataca amb l'article 12 del codi FIFA. Compte perquè Puyol considera que l'acció de l'Arsenal és inconstitucional... Sí, sí, Garzón li admeeeeeeeeet". A sobre, ens la televisarien.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home