Fe
La nostra vida són accions, petits actes encadenats, de la mà els uns dels altres. Certes situacions només es poden donar quan se succeïxen tota una sèrie de fets absolutament insòlits que mai no haurien tingut lloc, ni tan sols de manera individual, en un món on la lògica i la matemàtica hi tinguessin el seu reconet. Sembla absolutament impossible i, mai no ens ho creuríem que aquelles situacions poguessin ser factibles si abans ens ho diguessin. Però passen. De vegades les més desitjades coses succeïxen com per art de màgia.
Alguns volen dir-li casualitat, coincidència. Bé, a mi sempre m'ha semblat més aviat una qüestió de fe. No parlo de Déu, parlo de l'home anhelant que concentra tots els seus pensaments en una sola qüestió, i parlo del seu esforç i voluntat. Està clar que et costarà aconseguir que ella deixi el seu nòvio i vingui a tu, et serà difícil fer que deixi de ploure o fer-te amb una entrada per aquell concert on només hi poden entrar dues-centes persones. Et serà molt més complicat, impossible si ho fas tu tot sol, completar aquests fets amb els detalls correctes per a que tot marxi del teu gust.
Però, és clar, ets un home i creus. Creus en la màgia i, ja no és que creguis, és que tens fe en què allò succeirà, n'estàs convençut. I aleshores, no sempre, però en algunes ocasions, oh sorpresa, ja ho tens, tot teu. La noia et fa una trucada per dir-te que amb el seu nòvio tot se n'ha anat a norris i que just havien comprat dues entrades per el concert del Bruce a Asbury i què, cony, ja no plou i fa bon dia per volar. Som-hi!
No defenso creuar-se de braços i esperar que tot funcioni. Defenso pensar-hi i fer tot allò que estigui al teu abast. I llavors, com que mai tindràs en les teves mans les eines per ser Déu, la fe intervindrà i completarà la feina que tu ja hagis començat, et donarà l'empenta definitiva cap allò que sempre havies volgut. Show a little faith, there's magic in the night. La fe no et vindrà a trobar, però si tu la trobes, amic, la festa comença, la casa és gran i al rebost no hi manca res.
Alguns volen dir-li casualitat, coincidència. Bé, a mi sempre m'ha semblat més aviat una qüestió de fe. No parlo de Déu, parlo de l'home anhelant que concentra tots els seus pensaments en una sola qüestió, i parlo del seu esforç i voluntat. Està clar que et costarà aconseguir que ella deixi el seu nòvio i vingui a tu, et serà difícil fer que deixi de ploure o fer-te amb una entrada per aquell concert on només hi poden entrar dues-centes persones. Et serà molt més complicat, impossible si ho fas tu tot sol, completar aquests fets amb els detalls correctes per a que tot marxi del teu gust.
Però, és clar, ets un home i creus. Creus en la màgia i, ja no és que creguis, és que tens fe en què allò succeirà, n'estàs convençut. I aleshores, no sempre, però en algunes ocasions, oh sorpresa, ja ho tens, tot teu. La noia et fa una trucada per dir-te que amb el seu nòvio tot se n'ha anat a norris i que just havien comprat dues entrades per el concert del Bruce a Asbury i què, cony, ja no plou i fa bon dia per volar. Som-hi!
No defenso creuar-se de braços i esperar que tot funcioni. Defenso pensar-hi i fer tot allò que estigui al teu abast. I llavors, com que mai tindràs en les teves mans les eines per ser Déu, la fe intervindrà i completarà la feina que tu ja hagis començat, et donarà l'empenta definitiva cap allò que sempre havies volgut. Show a little faith, there's magic in the night. La fe no et vindrà a trobar, però si tu la trobes, amic, la festa comença, la casa és gran i al rebost no hi manca res.
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
2 Comments:
Llegir això amb Darkness de fons... és creure en una fe més enllà inclús de la fe en Déu, més enllà de les persones i del món palpable amb els sentits. Però aquesta fe hi és i no cal demostrar-ho.
May your faith give us faith.
M'encanta l'optimisme que tens, em dona forçes a mi mateixa. Clar que tot es possible, mira nosaltres em aconseguit entrades pel concert del Bruce quan ja estaven esgotades, (gràcies a tú, això si).
Publica un comentari a l'entrada
<< Home