Benèfica

Sap, el lector habitual, que cada diumenge, a Les Lleixes, publiquem la traducció d'una cançó i la fem sonar fins diumenge següent. El darrer diumenge fou el torn de Darkness On The Edge Of Town i avui tocaria, ja, canviar-la, però per petició expressa del regidor del Terrat, el meu amic Guim, es quedarà una setmana més. Tota una benèfica per algú que s'ho mereix.

Per suplir el buit, publiquem uns quants poemes escrits aquesta setmana després de llegir Molta Més Tardor, de Valentí Puig. (Perdó, senyor Valentí)

REMORDIMENTS

La victòria fou una ampolla de Salon buida,
sobre el marbre impertèrrit que res no sabia.
La revenja una mentida recargolada i plena de sorra,
polsim de platja d'hivern enverinada,
on l'amor no hi tenia cabuda.
Mirades franques a l'alba humil i tendra,
nus sobre un llit de regalèssia amarga.
Jo ja sabia que marxaries, tu no en tenies ni idea.
Al fred de la matinada proposàrem impossibles
que s'esvaïren sota un cel àvid de cendra.
El penediment t'envolta com un maleït fantasma,
ebri de miralls màgics que menteixen.
Ara les ombres, i els clarobscurs; n'és l'hora.
Viatjar en el temps, enrera, no és al teu abast, princesa.
mai fou ni serà tan barroera, una bella dama.

DARLING

Pels obscurs senders de l'amor correm plegats,
amagant-nos de tots i de nosaltres.
Música irlandesa en missatges de mòbil,
no ho volem reconèixer, perquè tenim por.
Por de trencar cors i llaços que són sagrats.
Mirades sostingudes durant enorme temps limitat,
diuen tantes coses que ens espantem.
Confessen la veritat, supliquen fer-la certa.
Records d'un futur viatge a les antípodes del cor,
on jo era teu i tu la meva meitat.
I la fermesa de no engegar-ho a rodar tot
és la misèria de l'instint i la grandesa de l'esperit.
Etern sentiment recíproc,
a mig camí del vol Londres-París.
Tot podríem, tot faríem, darling, si tu vols.

RECORD DE SANTA MAGDALENA

Hi havia un silenci com arrecerat,
de llisors brunes i llum tèbia,
d'antigor anhelada.
Hi havia un silenci sepulcral,
entre el dringar de les esquelles lluny del mar.
Hi havia una calma com eterna,
de sabor verd i tacte dolç,
de coïssor esborrada.
Hi havia una calma reparadora,
mentre anàvem pensant que arribava l'hora.
Hi havia un silenci com arrecerat,
entre el dringar de les esquelles lluny del mar.