Instant màgic

Fa silenci i només em mira. En aquell instant màgic penses que ho podries aconseguir tot però t'equivoques perquè és a anys llum de tu i del món. Fa silenci i m'absorbeix amb uns ulls absoluts. M'he creuat amb noies massa fàcils que no tenien al·licient, m'he trobat belleses imponents que sempre flaquejaven per algun lloc i m'he equivocat seleccionant massa, però tant és, perquè ara únicament la puc mirar a ella, la única que marxa una i altra vegada, incansablement. No hi ha daga més gran que la distància ni dolor més profund que l'amarg regust de l'amistat. Carreteres de revolts tancats, d'abismes infinits. El seu vestit d'estiu dansa amb la lleugera brisa del mar al capvespre i ella no deixa de mirar-me i jo no puc deixar-la d'estimar. Si m'abraça, noto els batecs del seu cor contra el meu i la música s'alça en un compàs perfectament sincopat, celestial. He besat noies que no sabien per quines coses s'ha de lluitar, distingir la subtil transcendència d'un cel ple d'estels. Els seus llavis s'amaguen sempre rera les muntanyes més altes i jo no hi arribo mai. Estimacions oníriques del seu petó m'estremen en llevar-me al matí. Quan entens la ironia a la perfecció i aquesta riu de tu comprens que ni tan sols la intel·ligència t'ajudarà en aquesta empresa de cavaller esbojarrat. Fa silenci i em mira, imagina tot el que estic pensant. Somriu, amb uns llavis a mig camí entre la indulgència i l'atracció, mentre els meus moren de desesperació. I si la felicitat fóra un objectiu eternament inabastable que perseguir? Perquè, quan fa silenci i em mira, tot i els abismes entre ella i jo, sóc, al capdavall, feliç. En aquell instant màgic penses que ho podries aconseguir tot.