Sóc jueu
No sóc pas jueu, és clar, però únicament perquè no duc casquet, menjo porc, molt de porc, i no estic circuncidat. Per tota la resta sí, ho sóc. Ser jueu no és una qüestió religiosa, és més aviat una actitud, un sistema de valors. Som jueus aquells que confiem en el progrés de la humanitat sempre endavant i no pas en el retorn cavernari d'altres. Ser jueu és una qüestió de ganes i d'empenta, de ser conscient que el que es diu de l'islamisme extremista és pura demagògia i que el problema, en realitat, és l'Islam mateix com a mecanisme de control.
Israel ha estat, durant mil·lenis, un poble perseguit i desterrat, desposseït de tots els seus béns no per xenofòbia sinó per por, per la por de saber que són els millors i podrien fer amb el planeta el que volguessin. Doncs endavant, que, si algú m'ha de manar, prefereixo que sigui gent de llibertat i no d'horror i de barbàrie, gent bona, no dolenta.
El poble jueu és un miracle que es plantà, ara fa uns 60 anys, enmig d'un desert on d'altres justifiquen la seva pobresa al·legant manca de recursos, i construí un Estat potentíssim que supera en tot i amb escreix els seus veïns ploramiques. Som jueus perquè creiem que l'esforç té sempre recompensa, sóc jueu, perquè m'esforço quan vull alguna cosa de debò. Israel treballa i el Líban resa sota les ordres de Hezbollá, perquè la feina cansa. Israel guanya i el Líban perd.
Sóc jueu, perquè m'agrada ser lliure per decidir.
De vegades somio manifestacions. En mig d'inútils que fan volar banderes palestines i demanen amnistia per terroristes jo passejo impune, lluint una gran Estrella de David amb el cap ben alt en defensa de la llibertat. I em desperto i ho tinc ben clar: sóc jueu.
Israel ha estat, durant mil·lenis, un poble perseguit i desterrat, desposseït de tots els seus béns no per xenofòbia sinó per por, per la por de saber que són els millors i podrien fer amb el planeta el que volguessin. Doncs endavant, que, si algú m'ha de manar, prefereixo que sigui gent de llibertat i no d'horror i de barbàrie, gent bona, no dolenta.
El poble jueu és un miracle que es plantà, ara fa uns 60 anys, enmig d'un desert on d'altres justifiquen la seva pobresa al·legant manca de recursos, i construí un Estat potentíssim que supera en tot i amb escreix els seus veïns ploramiques. Som jueus perquè creiem que l'esforç té sempre recompensa, sóc jueu, perquè m'esforço quan vull alguna cosa de debò. Israel treballa i el Líban resa sota les ordres de Hezbollá, perquè la feina cansa. Israel guanya i el Líban perd.
Sóc jueu, perquè m'agrada ser lliure per decidir.
De vegades somio manifestacions. En mig d'inútils que fan volar banderes palestines i demanen amnistia per terroristes jo passejo impune, lluint una gran Estrella de David amb el cap ben alt en defensa de la llibertat. I em desperto i ho tinc ben clar: sóc jueu.
posted by Raül Alcón at 1:30 a. m.
4 Comments:
eres la vergüenza de españa, no mereces vivir en este gran pais y tu blog es una puta mierda con musica de mierda y apesta tanto como un ano sudado
Raul Alarcon? No se si pendre-ho seriosament o no això... fill meu, apren a llegir i veuras que de puta mare només n'hi ha una, de música bona només en posen a llocs selectes i que si t'ensumes l'anus farà una pudor a vaselina aclaparadora.
En fi, deixant de banda insults que no m'han servit mai d'argument i que sempre n'he pasat de llarg em centro en l'article.
Per començar no em convences, jeje, ja saps que jo confio amb Xina i la India en un futur. Tothom sap del potencial dels jueus i no dubto que ho faríen bé si ens dominessin. Però un defenssor com tu dels EEUU, no ho se, em sobta.
A part, dones arguments que molts dels teus contactes complim i que jo sàpiga no ho soc pas de jueu.
No se si és pel col·lapse dels exàmens però tot i que se que no hi estic d'acord no puc dir-hi gran cosa més. Espero que li serveixi.
Per cert, a primera vista, crec que avui encara no han ferit el meu orgull, no se si ens entenem.
Siau director!
1)Raül cada dia escrius millor.
2)Al simpàtic individu "La puta madre de Raül Alarcón": Jo també vull ser vergonya d'Espanya i no ser digne de viure-hi! Perquè en aquest país de cabretes i gazpacho que és Espanya, ser vergonya és el millor que et pot passar per no merèixer compartir la moral d'Homo Neanderthal amb què "La Puta madre de raül alarcón" ens deleita.
3)Per l'ermità del terrat: Veig que tants mesos a la intempèrie passen factura. Des del despatx de la 102 es veuen les coses molt més clares. L'article del nostre amic "Alarcón" és una al·legoria on se'ns presenta la lluita per la llibertat i pel progrés moral allunyat del que ell en diu "el retorn cavernari". Al meu entendre, això no té res a veure amb el desenvolupament econòmic de la Xina i de l'Índia. És com si afirmo que m'agraden els entrecottes Nebraska de l'Isidre i em surts amb què prefereixes els salmons salvatges als de piscifactoria. Vinga home! Moral de salmó de piscifactoria!
quien te ha visto y quien te ve, tu estavas en las manifestaciones pacisfistas contra la guerra de irak con tu palestino y gritando todo tipo de consignas entre las cuales alguna contra israel caeria, porque el pueblo judio lo unico que hace es ser victimistas¿? fueron perseguidos bueno que se espavilen mucha gente es perseguida y no va llorando y a la minima sacando el mismo tema de siempre.
una imagen para el recuerdo: 12 - m raul llorando.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home