Ombra i llum
De vegades sóc pessimista, pel que fa al futur del meu país. Veig clar que, tenint-hi la gent que hi tenim serà complicat, fer res. Quan em trobo amb aquests elements que, havent viscut aquí tota la vida, no es moren de vergonya, ans al contrari, en dir que no han après català penso que potser no valgui la pena seguir lluitant. Quan nois de la meva edat em recriminen que escrigui en la meva llengua, que no lo entiendo, joé. Democràticament, Catalunya mai no podrà esdevenir un Estat independent.
D'altres vegades, en canvi, m'il·lusiono i crec que alguna cosa farem. Quan el meu tiet, que nasqué a Sevilla, em diu que s'ha barallat amb no sé quins extremenys defensant la nostra qüestió nacional imagino que democràticament no però que, si traiem els tancs no t'estranyi que un dia hi hagi l'Estelada onejant a Sant Jaume i a escola sigui obligatori cantar el Virolai.
Contra Espanya, la falç, i que el cop sigui bo. Perquè d'uns que ens roben amb el pretext que hem de ser solidaris què en vols fer. Sempre ens han tocat la fava, aquests africans, com el lleó que vol mossegar el caçador i al final s'endú un tret perquè, per molta força que tinguis, si l'altre té una escopeta i tu no ja em diràs. Nosaltres l'escopeta la tenim, però ens fa por prémer el gatell. Aquest gatell metafòric que seria votar en Mas i que proclamés la independència i avall.
I som llum i ombra. Molta ombra si vas a Cornellà i veus l'odi que allí hi ha, ombra, quan a Extremadura fins i tot els teus amics et criden i et fan tota mena de gesticulació queixant-se de que l'Estatut ens reconegui com nació. Però llum quan pugem el Tost i ens fem tot de fotos amb la senyera, llum, quan un de Fuentes de Andalucía ja està fins els collons de que li diguin que és espanyol.
D'altres vegades, en canvi, m'il·lusiono i crec que alguna cosa farem. Quan el meu tiet, que nasqué a Sevilla, em diu que s'ha barallat amb no sé quins extremenys defensant la nostra qüestió nacional imagino que democràticament no però que, si traiem els tancs no t'estranyi que un dia hi hagi l'Estelada onejant a Sant Jaume i a escola sigui obligatori cantar el Virolai.
Contra Espanya, la falç, i que el cop sigui bo. Perquè d'uns que ens roben amb el pretext que hem de ser solidaris què en vols fer. Sempre ens han tocat la fava, aquests africans, com el lleó que vol mossegar el caçador i al final s'endú un tret perquè, per molta força que tinguis, si l'altre té una escopeta i tu no ja em diràs. Nosaltres l'escopeta la tenim, però ens fa por prémer el gatell. Aquest gatell metafòric que seria votar en Mas i que proclamés la independència i avall.
I som llum i ombra. Molta ombra si vas a Cornellà i veus l'odi que allí hi ha, ombra, quan a Extremadura fins i tot els teus amics et criden i et fan tota mena de gesticulació queixant-se de que l'Estatut ens reconegui com nació. Però llum quan pugem el Tost i ens fem tot de fotos amb la senyera, llum, quan un de Fuentes de Andalucía ja està fins els collons de que li diguin que és espanyol.
posted by Raül Alcón at 1:15 p. m.
4 Comments:
La meva invitació a tornar pels camins de la democràcia ja la tens. No et desviïs, company.
Salut.
Qui diu Mas, diu Carod però pel demés... Fote-li bon cop de falç que jo t'hi ajudo!
Soy tu tío, al que de vez en cuando algún españolator le dicen que poorqué me siento tan catalán si no he nacido aquí. Yo siempre contesto que de español sólo tengo el nacimiento, del cual no reniego, pero ¿que puedo tener yo de allí si me vine con dos años y tengo 39?. Cada uno es de donde quiera sentirse, yo me siento catalán como mi mujer, mis hijos y muchos miembros de mi familia y donde vaya siempre defenderé mi pais, que para mi es Catalunya porque así es como lo siento. Yo te animo a que no pierdas la ilusión de luchar por tus ideas que son las mismas que sentimos muchos. UN ABRAZO! EL TEU TIET.
Y al final, tanto Catalan como Español se acaba rebajando cada uno un poco más en paralelo referente a lo que dijo uno, y dependiendo de lo que dira el otro. Claramente, unos dicen que si Catalunya y otros que si España, pero a mi me da verguenza identificarme por mi pais o nacionalidad, hacemos de un cacho de tierra, algo propio. Quien due el listo que bautizó el cielo y la tierra con un nombre, una lengua y unas leyes, para que ahora nos estemos debatiendo que nos pertenece a cada uno, o bien por ser Españoles, o bien por ser Catalanes. En fin, uno de los mayores defectos del hombre es la estupidez, hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo no estoy seguro.
Un saludo men.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home