Ulls

A ella no li agraden, però a mi em tornen boig. Són uns ulls enormes i profunds on t'hi pots estar durant hores. Com a la cançó d'Elton John, no recordo ni tan sols el seu color, però són els més bonics que mai he vist. Quan t'atrapen amb les seves pupil·les penetrants i tan vives desitges quedar-t'hi pres per sempre. Sobren les paraules i totes les converses són vanes quan tens davant aquells ulls perfectes i inassolibles, eterns. N'he vist de més clars, de més nítids i sincers però cap d'ells no mirava amb la intensitat abrupta dels seus, amb aquella descarada forma de fer-te entendre que està per sobre de tu. Droga insana que em treu del meu camí, fugisser somriure que desafia el propi destí. A ella no li agraden però jo no m'hi puc estar, de dir com en són de bonics i com em fan estremir quan em miren directes i sense obstacles, quan els meus no són més que la gacela coixa a mercè del guepard majestuós. Benedicció dels àngels entre tanta burda mediocritat, quan te'ls trobes al davant sents les campanes de la llibertat dringar en boscos llunyans i carreteres desertes. Al regnes dels somnis mai no n'han tingut, d'ulls com aquells, i se la voldrien endur però és impossible perquè té els dos peus tocant a terra i ben ferms, encara no ha comprés que no pertany a la vida terrenal i física, sinó a estadis més excelsos on les nimfes rasguen arpes dolçament. Aquesta nit camino sobre el filferro a través de l'abisme, amb el cos tremolant i la cara pàl·lida però amb el cor bategant amb tota la força, amb tota la fe a l'avantguarda de l'ànima. Tinc una mirada clavada, un record que ara ja és inesborrable. No enfollí d'amor Romeu per la pell ni per la rossa cabellera, enfollí, segur, perdut dins dels ulls de la Julieta.