Taxi Driver

Tens insomni i decideixes treure'n profit. Taxista a Nova York, de nit. Veus tota la púrria, tot el mal, tota la brutícia i l'emfemetat: l'infern. El teu apartament de 50 metres quadrats se't cau a sobre, cada nit condueixes més estona i invoques la gran pluja que ha de rentar els carrers. Putes, camells, drag queens, la ciutat on arribares per treballar, ara fa uns anys, es desmorona. Als pares els continues dient que treballes pel govern. T'enamores d'una imbècil que no et sap valorar i, quan t'abandona, les teves ambicions ja són molt més altes. Diuen alguns que vas perdre el cap, jo crec que vas haver de buscar-te el camí i el vas trobar. Llums de neó, ratlles de cocaïna i prostitució. Tu segueixes amb la vista clavada més enllà del parabrisa fins que no pots més i creus que el pit és a punt d'estallar. Compres un arsenal, tot tipus de pistoles i ganivets, entrenes, a consciència, amb fe. No et pots treure del cap aquella noia de 14 anys que ven el seu cos al millor postor, no comprens com la puresa pot ser ultratjada de tal manera, un taxi no dona per molt, però una bala de plom pot canviar el món. Cada múscul tens, ni un gram de greix. I aleshores arriba la gran nit i aquell fill de puta que controlava l'Iris i s'enduia els diners ja ha passat a la història. Assassí, per alguns, heroi, per d'altres. Ara tot ha tornat a ser normal i seus encara al seient del teu taxi, rellegint la carta que els pares de l'Iris t'escrigueren per donar-te les gràcies, ara tot li va bé, ha tornat a estudiar. Hi ha qui diu que ets un nazi, qui diu que en realitat sí treballaves pel govern. A mi, Travis, tant me fa, perquè gràcies a tu l'Iris ja no ha de clavar els genolls a terra cada nit. I això és el que compta.