Scoop

És Londres, hi ha la Scarlett Johansson i hi surt en Woody Allen. A partir d'aquí, i tenint en compte la meva absoluta manca d'imparcialitat, comencem. Scoop és una pel·lícula lleugera, sense grans pretensions ni dobles lectures, una pel·lícula per a passar l'estona. I sent així, compleix la seva tasca sobradament, amb una subtilesa i un bon gust propis de qui la dirigeix. Scoop és un descans, però un descans brillant, l'aperitiu abans d'un gran dinar. Lamento profundament totes les crítiques rebudes per Allen de gent que creu que una obra mestra ha de ser un treball intens i dens, qui hagi llegit l'Amic Retrobat de Fred Uhlman, per exemple, sabrà que no és ben bé així. A Scoop, Sacrlett Johansson demostra perquè és la nova musa del director americà, representant a la perfecció un paper al qual no ens té gens acostumats, deixant la seva extremada bellesa de ser el principal centre d'atracció. Woody Allen és com sempre genial i representa el paper d'un mag de tercera que condensa totes les característiques dels seus personatges més celebrats. La història és senzilla i directa, sense grans girs ni sorpreses delirants. No cal ser sempre transcendental en les coses que un fa. És precisament un indicador de grandesa la capacitat de saber alleugerir la tensió creativa quan cal o simplement quan ve de gust. Scoop és una pel·lícula molt divertida que no és, naturalment, Annie Hall o Manhattan de la mateixa manera que Dancing In The Dark no és Born To Run i em segueix encantant. En definitiva, mireu-vos Scoop, sense pensar que aneu a veure el film definitiu i rieu, rieu molt, en Woody Allen se n'ocuparà, sens dubte. "Siempre ves el vaso medio vacío" "No, siempre lo veo medio lleno. De veneno".