Utilitarisme
No ho negaré, que havia estat utilitarista i hi creia força, en aquesta manera de pensar. D'un temps fins ara, però, he anat veient que és força perillós això de comptabilitzar únicament el benefici global sense fer res per evitar les petites pèrdues individuals. Apuntava el Jordi mentre ahir sopàvem, que fins i tot el comerç obert podria tenir la seva contrapartida en forma de reducció de la utilitat si computàvem la pèrdua que comporta l'especialització en forma de treball desagradable, per exemple. L'associació senzilla, i reacció ràpida d'alguns, suposo, haurà estat dir que el liberalisme no és més que l'utilitarisme dut al camp de l'economia. Bé, jo penso que el que el liberalisme intenta és maximitzar la utilitat personal deixant absoluta llibertat a l'individu per a triar i el resultat ja el veurem. L'utilitarisme, en canvi, o al menys una de les seves interpretacions, proposa assolir la màxima utilitat total i aquesta és una perillosa arma de doble cara. No és possible, doncs, que la botiga de discos del meu barri augmentés la utilitat total dels habitants d'Hospitalet Centre enretirant tots els discos de Rock and Roll i venent-ne només de Reaggeton i Rumba? Naturalment això és un exemple però crec que il·lustra força bé el que podria arribar a passar si ens dediquéssim a analitzar de quina manera podríem augmentar la utilitat global. Arriba Montilla i la prohibició del català, arriba la desaparició del Nàstic i marxen els cotxes de luxe. La veritat és que escric tot això gairebé com un brainstorming i suposo que algú em corregirà i em farà veure que m'equivoco en una pila de punts, però em veia en la obligació de compartir aquestes modestes incògnites amb tu, estimat lector. És correcta la meva concepció de l'utilitarisme? És perillós, doncs, aquest mode de pensar? S'oposen l'utilitarisme i el liberalisme?
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
7 Comments:
Crec que sn conceptes completament diferents:
L'utilitarisme maximitza la utilitat global, encara que per a fer-ho trepitji la llibertat individual de les persones.
El liberalisme, en canvi, maximitza la llibertat individual de les persones i, això, en la majoria de casos es tradueix en la maximització de l'utilitat global.
La meva pregunta és la següent: no és la democràcia l'utilitarisme dut al camp de la política? Ho dic en el sentit que s'escull allò que aporta més utilitat a més electors sense entrar a considerar si una alternativa és més justa que una altra. Entenc, doncs, que algú que rebutji l'utilitarime ha d'estar en contra de la democràcia.
“Bé, jo penso que el que el liberalisme intenta és maximitzar la utilitat personal deixant absoluta llibertat a l'individu per a triar i el resultat ja el veurem.”
No, Raül, no. El resultat ja el veiem ara. Els consumidors, amb la seva llibertat, sempre elegeixen el cistell que els procuri màxima utilitat. L’utilitat total, que no és més que el sumatori d’utilitats individuals, sempre és màxima amb el liberalisme perquè els consumidors procuren millor el seu bé que un “planificador social”. Eficiència.
Si hi ha una planificació, la utilitat dels consumidors, la total, decreix per la pèrdua de llibertat i per la miopia estatal a l’hora d’adquirir productes o d’imposar determinades conductes. Els liberals diuen que l’estat només ha d’intervenir quan pugui augmentar l’utilitat –no el repartiment o l’equitat– dels consumidors. És un crim que l’administració s’interposi per reduir l’utilitat. Seria el cas dels béns públics. El més que repetit exemple del far o la seguretat i garantia de la propietat privada. Ningú vol pagar, però a tothom li convé.
L’utilitarisme és màxim quan hi ha llibertat. El liberalisme és l’utilitarisme posat en pràctica.
Jo crec que utilitarisme i liberalisme no son conceptes que puguin anar junts. Em quedo força amb l'explicació del Jordi, de la que en dones pocs detalls. Crec que és cert que si s'aplica el liberlisme al 100% es perd utilitat en alguns factors.
Humil opinió d'un servidor.
Són conceptes que pertanyen a dos plans diferents, em sembla. El liberalisme i l'utilitarisme són respostes a dues preguntes diferents.
- Com s'ha d'organitzar una societat humana? Donant la màxima llibertat possible a l'individu. (liberalisme)
- Un cop això decidit, he d'afrontar, jo, individu, una altra pregunta: com ho puc fer per decidir entre les diferents alternatives d'actuació (què està bé, si voleu)? Escollint la que maximitzi la utilitat global (utilitarisme)
Jo sóc liberal i no sóc utilitarista, però no crec que hi hagi cap contradicció en ser les dues coses.
Posem un exemple:
"Matar Bill Gates i repartir tots els seus diners entre la població americana".
Des d'un punt de vista liberal aquesta és una proposta inaceptable (a aquestes altures no cal que expliqui perquè).
En canvi, des d'un punt de vista utilitarista, per definició, és perfectament justificable.
M'equivoco?
Hi ha liberals que els molesta que els qualifiquin d’utilitaristes. Utilitarisme sembla voler dir una cosa lletja, un poc comunista. Això sí, valoren la llibertat com un element essencial (interpreto que deuen considerar que la llibertat és el bé primari que més utilitat reporta als consumidors).
El que afegeixo jo és que aquesta llibertat (i respecte per l’individu) és la millor garant de la maximització de la utilitat de l’individu. Qui millor que cadascú per satisfer els seus desitjos? Per això, quan algú diu que el liberalisme és utilitarista, s’està reconeixent que aquesta corrent filosòfica ha estat històricament la millor proveïdora de benestar.
El liberal és aquell bon matemàtic utilitarista que ha determinat que surt més rendible socialment el “laissez faire, laissez passer” que coaccionar els individus. El bon liberal utilitarista diria que l’assassí de Bill Gates, a la llarga, no fa més que disminuir el benestar de les generacions futures per l’enorme inseguretat que a partir d’ara hauran de patir.
Per què el liberalisme va derrotar el comunisme? Per la utilitat dels ciutadans. La llibertat, a més de ser un bé per si mateixa, surt a compte.
O fixem-nos en aquesta típica expressió liberal: “l’infern està plagat de bones intencions”. Se’ns reconeix que, sense resultats, un sistema no pot funcionar. Que l’utilitatisme (els resultats, les dades) és el jutge que determina quin sistema és millor que l’altre. Si no, senyors, per què estudiem economia?
El liberalisme és aquell sistema que s'ha demostrat que és més eficient. Sí senyor, fins aquí estem dacord. Ara bé, això és condició suficient per afirmar que el liberalisme és utilitarista?
Patinada...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home