Ronaldinho al Getafe. L'Estat del Benestar.

Imagini l'estimat lector que, de sobte, la Federació Espanyola de Futbol decideix emetre un comunicat en què obliga el Futbol Club Barcelona a cedir algun dels punts obtinguts a la Lliga als equips que ocupen les darreres places de la classificació. Imagini, ja posats, que en aquest comunicat també s'obliga al Reial Madrid a cedir gratuïtament el davanter Ruud Van Nistelroy al Reial Club Esportiu Espanyol. També, evidentment, s'indicarà en aquest text, que de cada tres gols que faci Samuel Eto'o només se li'n comptaran dos. Totes aquestes mides, naturalment, per a garantir la igualtat en la competició i minimitzar les injustes diferències entre els clubs més bons i els més dolents. Ja m'imagino l'escàndol que s'organitzaria i la brama popular, sobretot, lògicament, des de les aficions dels clubs més grans que resultarien, sens dubte, els més perjudicats. I sent així, si això ens escandalitzaria de tal manera, em pregunto jo com és possible que no ens escandalitzin els impostos progressius i que ens encanti la figura de Robin Hood. Bàsicament és el mateix, s'expolia el patrimoni aliè en nom de la igualtat, s'expolien els mèrits o la sort d'uns en favor de la vagància o la desgràcia de l'altre. L'ésser humà és competitiu i no hi ha escapatòria, el Barça vol guanyar la lliga i fitxa els millors perquè té més socis que paguen més diners o perquè té millors negociants. L'empresari té més diners que l'assalariat perquè es juga el seu capital i la seva salut. Per què li prenem els calers al propietari d'una empresa per repartir-los entre la societat i no fem que en Ronaldinho jugui una jornada amb tots els equips de la primera divisió? L'Estat del benestar és, en el fons, que vinguin els del Racing de Santander i s'enfadi perquè Deco només juga amb el Barça i digui que ells també tenen dret a que defensi la seva samarreta. I que algú obligui el portuguès a jugar amb l'equip càntabre.