Nit

És veritat sempre hi posa de la seva part, l'alcohol, i et deshinibeix, però en l'instant darrer ets sempre tu el que tria, qui decideix. És veritat que hi ha tota aquella eufòria i et sembla que podries fer que el planeta girés en sentit contrari amb un simple gest, però no és la primera vegada i ja saps que no pot ser i ets tu i res més. És lamentable, absolutament lamentable, assentar sobre una copa de més les bases dels teus errors, justificar els teus patètics actes en la confusió de l'alcohol i els llums de colors. Jo sé què faig i sé quan m'he equivocat, no crec que confessar el que hi ha sigui cap bestiesa ni fruit d'haver begut un parell de cerveses. Les errades les comets quan menteixes i jo no solc mentir, l'errada és no mirar-te als ulls. I no em vinguis amb històries. No em diguis que tranquil, que això és que havia begut massa, perquè, en primer lloc, no acostumo a passar-me mai i, en segon, per perdre la consciència dels teus actes calen unes quantitats d'alcohol tan descomunals que ni tu ni jo no ens les podríem fotre sense acabar passant per l'hospital. Hi ha tot el misteri de la nit i tota la màgia d'estar de festa amb gent que et cau molt bé, tota la subtilesa d'una mà sobre una espatlla i de trobar mil cares conegudes enmig de la multitud. I és més per això que per cap altra cosa que al final acabes fent coses que no hauries fet una tarda a un cafè. Però sempre, i escolta'm bé, sempre el que fas és el que en realitat vols i no hi ha cap excusa i no pots escapar. Jo no ho faig mai. Ets amo dels teus actes i deixa't estar de romanços, deixa't estar de posar-hi tota quanta trava a la teva llibertat i accepta que allò que fas és el que tens, perquè és així i no hi ha escapatòria en aquesta corba. És la pista i el mur, si la traces malament ves-te preparant. Està clar que jo m'he estavellat. The road was filled with broken glass, and gasoline...