Quan tu plores

Quan tu plores el meu món s'ensorra. Quan tu plores el temps s'atura i l'amargor m'envaeix el paladar. Plorar és d'una noblesa, d'una honestedat tal que fins i tot m'espanto, i quan tu plores, el món s'ensorra. La felicitat no és eterna i la desgràcia t'espera a cada cantonada, només de tu i de la teva fortuna depèn que l'esquivis. Els cops són durs i cada vegada ho seran més, i és natural i ben lògic que ploris però és que quan tu plores jo no sé on mirar. Plorar allibera la tensió, plorar és gairebé un privilegi i ets maca fins i tot quan les llàgrimes esbossen en el teu rostre dos petits rierols de dolor. Quan tu plores jo sóc la inconsistència i tota la meva loquacitat m'abandona i no sé què dir ni què fer, perquè em supera. Els àngels no ploren, tots els àngels menys tu. Però tu ets el meu àngel i la resta tant se me'n fot, perquè tu ets l'únic àngel que conec i no en vull cap més. I quan tu plores el meu món rodola turó avall. Espera'm, perquè ja saps que sóc així i que de vegades em costa arrencar, però faré el que calgui per a que tu estiguis bé. Unes faccions tan suaus, una puresa tan desmesuradament irracional, en realitat no sé si els àngels ploren però tu ets un àngel encara que ara estiguis plorant. Quan tu plores no hi ha camí i les campanes toquen a dol. Quan tu plores el vent assota els senders ocults de l'esperit. Cala aixecar-se sempre després de la caiguda, però pren-t'ho amb calma si t'has fet mal. A poc a poc que no tens pressa i jo estic al teu costat. El món és dur i difícil i ens vol destrossar. It's hard to get by, just upon a smile. Però ens en sortirem, te'n sortiràs. Quan plores tant se val que els fets siguin greus o un cúmul de circumstàncies sense importància, quan tu plores les estrelles s'apaguen i jo no sé on anar. Però quan plores, noia, sempre hi ha el teu somrís entre les llàgrimes i la decepció.