Lliçons d'antiamericanisme. (Vergonya a la Universitat pública catalana)

Que en una Universitat pública catalana hom hagi d’aguantar algunes estupideses és quelcom amb el que ja compta, i més si és una mica conscient de com està el país. Ara bé, hi ha d’altres que són de jutjat de guàrdia. Que parlant del segle VIII després de Crist un professor es digni a mostrar un mapa dels avenços territorials de l’Islam i demani als alumnes que facin algun comentari relacionat amb la situació actual i que pensin en els Estats Units d’Amèrica és molt i molt gros. Naturalment, i no calia ser gaire llest per suposar el que succeiria, una desena de mans es lleven, ansioses per contestar. De les diverses bajanades escopides em quedo amb la d’un noi que afirma que, de la mateixa manera que l’Islam va conquerir tota la conca mediterrània en la seva època d’esplendor, ara els Estats Units justificaven la seva política com una manera de frenar l’Islam. I el professor, cofoi, satisfet, felicita l’alumne per la seva aguda observació. Més agut hagués estat, sens dubte, dir que aquell mapa no tenia cap relació amb els Estats Units. Posats a fer, però, m’hagués agradat que, en honor a la veritat, el professor hagués dit que mai el President Bush ha dit que vulgui frenar l’Islam –encara que sigui així en realitat, tota una altra qüestió a debatre- i que mai ha justificat la seva política bel·ligerant com una manera de posar límits a l’expansió de l’esmentada religió. M’hagués agradat que, amb un mínim rigor, s’hagués apuntat que el govern americà sempre parla de terroristes, d’una minoria terrorista i no pas de tota una religió que, per cert, professen molts americans. M’hagués agradat, força, que s’hagués acotat el terreny i s’hagués dit que es pot acusar els americans de mentiders per no haver trobat cap arma de destrucció en massa a l’Iraq, per exemple, però no d’haver dit que volen frenar l’expansió musulmana. M’hagués agradat, més encara, que haguéssim comentat el mapa com calia, tinc prou antiamericanisme a tot arreu com per trobar-me’l, també, a les aules on s’imparteixen matèries que res no tenen a veure.