Planeta per estona

Si l’home del temps no encerta ni la previsió de l’endemà, i tots ho sabem i n’anem ben plens, com és possible que ens escandalitzem amb les profecies alarmistes sobre l’enfonsament dels continents sota els oceans que pel món van predicant un grapat d’homes, dones, animals i institucions que es veu que estudien el canvi climàtic? Això del canvi climàtic, al menys per mi, és un ens incorpori que és explicat de diferents formes per uns i altres i sobre el qual ni tan sols veig una unitat de pensament. Cada any ens parlen de l’estiu més calorós de l’any i de com pugen les temperatures i de com els genets de l’apocalipsi s’acosten. Bé, l’hivern passat fou el més fred dels darrers quaranta anys a Rússia, apunto. Que algú va tenir l’ocurrència de dir que això era degut al refredament global del planeta? Tinc 19 anys i recordo hiverns amb màniga curta, hiverns glaçats amb els carrers de la ciutat nevats, estius en que no parava de ploure i d’altres en què creies que la calor et desfaria. L’alarmisme sobre el canvi climàtic és equiparable, segurament, al que predicava la pandèmia de la grip de l’aviram així com el que va posar la por en el cos de tots els occidentals quan allò del SARS. Res més lluny que un parell d’ànecs morts i una epidèmia de dimensions més aviat modestes a l’Àsia, on cada dia hi deu morir molta més gent de gana o atropellats per un cotxe que no pas per aquestes preteses manifestacions de la natura enfurismada. Naturalment que aquest hivern està sent especialment calorós i que sap greu que encara la neu no hagi cobert les muntanyes, però no és cap novetat, com fa poc apuntaven els responsables de l’estació d’esquí de La Molina, en afirmar que durant anys, abans de l’arribada dels canons de neu, era habitual que la temporada d’esquí comencés al gener en anys no especialment freds. El clima fluctua, sempre ho ha fet. Tranquils, encara tenim planeta per estona.