Xiuxiuejar el teu nom

Vaig escriure. Sí, naturalment que vaig escriure. Vaig escriure encabat de sopar amb en Salvador, ja tard. Vaig escriure, és clar, perquè hom es deu als seus compromisos i no hi ha prou amb que la mandra truqui a la porta. Around here, I’ve learned that you get what you can get, així que més val posar-s’hi si en realitat hi creus, si creus en tu. Per escriure cada dia, per pujar ports en bicicleta, per entrenar dur abans de cada partit, no és suficient la propaganda sinó l’esforç de recórrer el llarg camí que hi mena. Em vas preguntar que si escriuria. Naturalment que sí, però tu ja ho sabies. Ho sabies perquè tu també ho haguessis fet, perquè, en realitat, tu sempre has estat ferma en cada compromís adquirit. Ets gent com cal i ho saps. Jo també ho vull ser. Hi ha dies tan durs que penses que ets idiota i que res no n’has de fer del negoci del que res no en treus. Però el negoci ets tu i és a tu que t’has de fer. Vaig escriure i, en part, ho vaig fer per tu, perquè crec que sempre hi ha un deute a saldar amb qui entén la vida amb la mateixa tensió que tu, amb la mateixa ràbia. Vaig obrir l’ordinador i vaig teclejar això mentre els ulls es tancaven i en la pissarra de la meva ment es dibuixava la teva voluptuosa silueta. Tan a prop, tan lluny. Strangers from the city, call my baby’s number, they bring her toys... Sí, vaig escriure amb l’esperança que l’endemà llegissis i sabessis perdonar els meu errors i les meves faltes. Els meus infinits errors i faltes. Al capdavall som homes i dones amb un somni teixint l’espessa trama de la nostra vida, i ens equivoquem tant que mereixeríem el càstig etern, ens equivoquem tant que ens mereixem també el perdó. Vaig escriure, com et vaig dir que faria, perquè sempre hi ha una raó per acomplir allò que has dit que acompliries. De vegades és simplement una punxada al ventre en meitat de la nit. D’altres, com ara, tan sols calia xiuxiuejar el teu nom.