Jesucrist

Crec que a aquestes alçades ja no és cap sorpresa per ningú que si tingués una religió seria la jueva, que si tingués que escollir em quedaria amb la Torà, que si hi ha un país que m’agrada és Israel, que no és cap sorpresa per ningú que moltes vegades no digui hola sinó shalom. Avui voldria tornar a parlar de Jesucrist, voldria suggerir, de nou, que a mi no em sembla cap Salvador. Crec en la seva figura, fins i tot crec que va existir, i que, més o menys, la seva vida fou com ens l’han contat. El que no entenc, però, és per què morir a la Creu és salvar la humanitat, no sé quin tipus de lliçó era la que ens volia donar amb aquell martiri. Respecto profundament Jesús i els que el consideren el seu Messies, perquè va dur la fe i l’esperança, a mi no em sembla que la vida de Jesús de Natzaret fora una vida que ens hagi de donar aquesta fe. La fe en una vida després de la mort? Molt abans altres cultures ja hi creien. Veig més Jesús com un profeta, com un emissari de Yahvé a la terra, com una nova referència pel poble jueu, però no com el seu Salvador. Estic convençut que Jesucrist va ser una bona persona, una persona il·luminada per alguna llum que no era l’habitual, imagino Jesucrist com una icona local amb projecció internacional, si em permeteu la frivolitat. Potser sí que va donar esperança i va ajudar a aixecar els ànims de la seva comunitat en temps difícils, però en això segurament no fou l’únic encara que fos ell qui transcendí. Quanta gent moria crucificada diàriament en la Palestina romana? Quants són avui recordats? Capricis de la història i de la casualitat. Respecto Jesús, admiro la seva tasca i, naturalment, respecto tot aquell qui li tingui fe, però la meva fe va en altres sentits i crec que el Salvador dels fills d’Israel encara ara està per arribar. Haurem de continuar esperant.