Cremem les banderes (Encore)

Per esdevenir arquitecte no és suficient passar-se el dia dient que un ho és, cal agafar el llapis i el regle i fer dibuixos com una mala bèstia. Catalunya no serà mai Catalunya si l’única cosa que fem és passejar banderes. He rebut tot tipus de comentaris pel que fa a l’article de fa un parell de dies en què comentava això i, la veritat, em sembla que molts d’ells han vingut a confirmar la tesi que, a alguns, els importa ben poc el que Catalunya sigui mentre així es digui. També cal dir, però, que el tacte i la qualitat dels comentaris, malgrat que contraris, no decreix quan els fan els comentaristes habituals d’aquesta pàgina, que no són els sectaris que per d’altres llocs campen i que et fan notar la seva opinió oposada sense necessitat de dir rucades. Com deia, cal fer dibuixos per ser un bon arquitecte i no és suficient dir-ho. Dir que Montilla tenia el mateix discurs que jo, ja ho sabeu, és falaç, perquè, en absolut, la meva intenció en escriure “Cremem les banderes” era la de soterrar el nacionalisme, ans al contrari, cercar noves vies pel seu desenvolupament. Em sembla covard proclamar la Independència cada dia i després no fer res més. Si et fa vergonya que al teu DNI digui que ets espanyol és el mateix que et faci vergonya que un imbècil vingui a insultar-te. Únicament preocupar-se per la reacció social és no anar enlloc, demostrar contínuament que no serem catalans fins que no ho reconeguin els espanyols. Jo crec en l’individu, com a centre de mesura de tot, crec en els individus més que en els col·lectius i per això crec en el treball. I quan els individus que nosaltres som hàgim fet tot el que cal per ser els més grans, no ens farà cap recança dir que som catalans, diguin el que diguin a Madrid. Tant himne i tanta bandera sola, sense continguts de debò, no faran res més que demostrar que, sols, no som capaços de res.