dilluns, d’abril 16, 2007

Telegraph Road (Dire Straits)

Fa molt i molt de temps, un home seguia el camí amb una motxilla a l’esquena que va deixar anar allà on ell creia que era el millor lloc. Va construir una cabana i un magatzem per els durs mesos d’hivern, va conrear el terra que vorejava un llac gelat. Aleshores, van arribar altres viatgers, que ni van avançar ni van retornar. Van arribar les esglésies i les escoles, els advocats i, amb ells, les lleis. Van arribar els trens i els camions amb la seva càrrega i aquell vell camí va esdevenir la Carretera del Telègraf. També van arribar els miners i l’or, els mals temps i, aleshores, una guerra. La Carretera del Telègraf cantava una cançó sobre el món exterior i es va fer molt profunda i molt ample, com un riu avançant. La ràdio diu que aquesta nit gelarà, hi ha gent que torna a casa des de les fàbriques, sis carrils de trànsit lent. M’agradava anar a treballar, però han tancat. Continuo tenint el dret d’anar-hi, però no hi ha res a fer. Diuen que haurem de pagar el que es deu, ho haurem de treure d’algunes llavors que hem plantat. Els ocells que reposen als peus del telègraf sempre poden volar i fugir d’aquesta pluja. Els pots sentir cantant al seu ritme telegràfic, al llarg de tota la Carretera del Telègraf. Saps, segurament me n’oblidaré aviat, però ara mateix encara recordo aquelles nits en què la vida no era més que una aposta en una cursa, el teu cap reposava sobre la meva espatlla i m’acaronaves el cabell. Ara ets més freda, i sembla que no t’importi. Però creu en mi, amor meu, i et trauré d’aquí. Viatjarem directes al dia des d’aquesta foscor. Directes des d’aquest rius de llums d’encreuament, des d’aquests rius de pluja, des de la ràbia que passeja per aquests carrers. M’he saltat tots els semàfors en vermell del carrer de la memòria, he vist com s’inflamava la desesperació. I no ho vull veure més. Directes des d’aquests cartells que diuen “ho sentim, però hem tancat”, al llarg de tota la Carretera del Telègraf.

Versió lleugerament interpretada de Telegraph Road, dels fantàstics Dire Straits.

3 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

T'ho he dit i ho rpeteixo aquí: Una cançó espectacular.

Com smpre les teves versions-interpretacions-traduccions, genials!

(Una pregunta, quantes n'has fet que no siguin del Boos? No en recordo cap si et sóc sincer, jeje!)

4/16/2007 12:32 a. m.  
Blogger Moré said...

Dire Straits són per a mi el record de la tardor-hivern del 86-87, dels entretemps de l'estudi poc temps abans d'anar a fer el soldat.

4/16/2007 9:17 a. m.  
Blogger Odalric said...

Buf, un viatge a uns anys de dolç record....
(m'has fet recordar també l'excelent película "La leyenda de la Ciudad sin Nombre")

4/16/2007 9:37 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home