Cara a cara

Un dia o altre ha d'acabar per tenir lloc la llargament retardada trobada. Un dia o altre, en algun fosc carreró o -qui sap?- en alguna llunyana i estranya ciutat, has d'acabar per trobar la bèstia dels teus malsons. Un dia o altre tu seràs a una punta del carrer i el terrorífic ésser a l'altre, pistola en mà. La foscor no et deixarà veure el seu rostre, i segurament ho preferiràs. Duel a mort, solament el més ràpid continuarà visquent. Seran només mil·lèsimes de segon, però tindràs temps per pensar en tot el que t'ha fet passar, en el grau de destrucció al qual t'has vist sotmès pel seu influx, en totes les llàgrimes vessades, en la por suportada. Recordaràs la seva mala llet, la seva autèntica i inexorable maldat, la seva mirada indesxifrable que mai t'has atrevit a observar. Saps que és fort i et pot guanyar. Dispararàs, dispararàs ràpid com el vent, però ell també ho farà. Et copiarà, els vostres moviments seran absolutament parells i les bales sortiran disparades en el mateix precís instant. Xocaran a mig camí i no us tocaran. El teu cor reduirà el seu ritme i per uns instants creuràs estar en una bombolla a punt de rebentar per culpa del silenci. Poc a poc, iniciaràs, com posseït, el curt trajecte que t'acosta al teu rival. Ell farà el mateix que tu, cada passa, cada inspiració, cada parpella que baixa i que puja. Cauran les pistoles i res no esmorteirà el cop. Passades feixugues, suor freda. Hauràs estat a punt de morir però encara ets viu i no saps ben bé com ha estat. Mai havies pensat que dues bales poguessin xocar en l'espai, però ja has vist que sí. T'acostaràs cada vegada més a ell. La foscor marxarà de sobte i el seu rostre quedarà clarament descobert. És molt probable que no et sorprengui comprovar que és exactament igual que el teu.