Mary

La nit era freda, era Nadal. El meu germà i jo sortíem de l'Stone Pony, on l'amic Frederick acabava d'oferir un dels millors concerts de la seva vida. En concloure l'última cançó, Santa Claus Is Coming To Town, dues noies se’ns van presentar: es deien Sandy i Mary. Immediatament vam saber que alguna cosa havia canviat i en el fred de la nit d’Asbury Park ens vam llençar al carrer. El Boardwalk, Madam Marie...tot com en les velles cançons que no podíem deixar de cantar. Vaig veure l’espurna en els ulls de tots tres i vaig suposar que també la duia jo. De sobte, i com si d’un acte de fe es tractés, ell va donar la mà a la Sandy i jo li vaig donar a la Mary que, encantades, van aclucar l’ullet. Suposàvem que en Bruce tenia alguna cosa a veure en tot allò, sabíem que estava darrera i el seu esperit impregnava tota la costa de Jersey, que va ser nostra i només nostra aquella nit. La màgia i la fe, els somnis no es frustaran mai, en aquest tren. Per carreteres interestatals ens vam perdre, tot cercant la manera d’arribar a E-Street, però en realitat ja hi érem, hi havíem arribat en el moment en què la Sandy i la Mary van decidir saber qui érem nosaltres i que nassos fèiem a Jersey la nit de Nadal, amb només un grapat de dòlars a la butxaca i una llista de llocs a visitar. Els vam fer entendre que no era turisme, sinó una peregrinació a l’Olimp del Rock and Roll. Quan vam arribar a Belmar, vam buscar el veritable carrer E i el vam trobar de seguida, l’emoció és sempre una punxada al cor, però allà en tinguérem quatre. El i la Sandy, jo i la Mary, com en un conte de fades fet realitat. I així fou com amb la Sandy i la Mary ens vam fer amics i més, i així fou com es va fer realitat tot el que sempre havíem somiat. En la foscor de la nit sabíem que havíem trobat allò que havíem lluitat per tenir.

Podeu llegir l'altre vessant de l'article a http://www.elterratdelguim.blogspot.com