Els teus articles

Saps positivament que hi ha articles que són per tu. No dic mai el teu nom, i no crec que el digui, no perquè no pugui o perquè no vulgui, sinó perquè la màgia es veu multiplicada. Saps que hi ha històries de viatges interminables, de desitjos que semblen inabastables però que no ho són mai, perquè tot és possible, que les escric pensant en tu. Si penso en tu nit i dia és normal que acabi per fer-te articles. Saps que no són sempre i saps que potser són massa pocs, però saps que són teus i meus i de ningú més. Els teus articles, els que escric per tu, són els que més m’agrada escriure. Hi ha gent que creu que són els articles menors, els textos de quan no sé què escriure, però per mi són els més grans i són la meva autèntica veritat, que ets tu. Els teus articles són com tu, la llum que il·lumina el camí de tornada, el lloc on poder reposar després de l’èpica i el risc, la calma infinita. Els articles que escric pensant en tu són el triomf de la delicadesa per sobre de la voluntat. Els teus articles s’han d’escriure sempre sentint cançons i ja et deus imaginar quines són i tot el que signifiquen per mi, la música em pren, m’omple per dins, arriba a les venes i viatja a cada cèl·lula del meu cos, a cada nervi, a cada racó, per treure el millor de mi. S’escriuen de nit, quan ja és molt tard i a fora el vent arrossega un no sé què que em fa venir por, són el meu refugi contra l’horror de no saber qui sóc ni on vaig. Si tu ets aquí, tant se val si estic perdut o equivocat, si em fas costat no tindré mai por de res. La dolçor, la seguretat de saber què penses, de saber que saps el que penso, un article, un text. Saps que hi ha articles que són per tu, saps que potser són pocs i que no els llegeix gairebé ningú. Però què importa? Són els millors.