El temps

El temps no cura i no esborra els mals records. Però és cert que endolceix les èpoques i les recobreix amb la flassada de la glòria. De dies normals n'hem fet llegendes, d'antics amors les últimes bombolles d'aire fresc i real. El temps és un filtre que s'endú les impureses, però potser també la intensitat. Aquesta nit l'he tornat a veure, després de tants anys, i encara és igual de guapa. M'han vingut al cap les passejades eternes de quan Barcelona era la capital del món, del nostres increïble món. Els cafès que aleshores preníem ara són per mi la infinita dolçor i cap altre cafè de la història mai no tornarà a ser igual. El temps ensucra els records i els allibera de la maldat extrema que ens feia tant de mal. Aquesta nit l'he tornat a veure i la glòria i la joia de quan era meva m'han tornar a envair. Sé que potser no fou per tant, que potser només somnis d'infància que em cegaren en temps ara ja massa llunyans, ho sé, però és irremeiable la nostàlgia, després del temps que m'ha fet oblidar les penes que aquells dies em van perseguir. El temps, maleït, tot ho depura si s'acaba. El temps, traïdor, que sempre acaba per mostrar-nos la cara bona, fins i tot del que mai vam pensar que en pogués tenir. El temps no cura ni esborra els mals records, però potser sí que és cert que els filtra i els fa empassables. Dels dies mediocres hem fet llegendes que mai no podrem oblidar, i ens està bé, ho necessitem. Així de trist, així de fosc. Perdoneu, però és que aquesta nit l'he vist de nou, per casualitat, i no l'he reconegut en la foscor, fins que ha vingut a cridar-me. El dolor sempre acaba per tornar, tot i que la majoria de vegades el temps l'ha filtrat i ja no és pas tan dur.