Rock and Roll

És normal i comprensible. Un dia et foten un clatellot i te'l passes renegant, acabes trist i avorrit de la porqueria de ciutat on vius i jures que marxaràs tan bon punt puguis. És normal i comprensible que la malenconia vulgui fer de les seves amb tu i ho aconsegueixi, que pensis en temps passats i creguis que tot va ser millor. És normal, a tots ens passa. Però si busques, si creus, si vols, al final de la nit de vegades hi ha la màgia redemptora. Pots aturar-te en sec a una cantonada i treure la llibreta per apuntar la darrera frase que has sentit i que saps positivament que és la bona. Si sempre pogués dir-te fins demà tot seria més fàcil però de fet no seria tan bonic. Al final del dia, en el moment abans de tancar els ulls, sempre podré pensar que estic de nou en els teus braços i que demà -qui sap- potser tindràs el millor de dia de la teva vida. Rock and Roll. El teu perfum ha amarat la meva camisa i seguirà aquí a trenc d'alba, quan em llevi, juntament amb el sol, una vegada més, sobre les runes d'aquesta ciutat. Algunes nits acaben en abraçada i són les nits que auguren temps millors. Una mirada, Rock and Roll. La pols del desert no pot aturar-nos mai si tenim la certesa que volem volar, no és just queixar-se, si tenim tot el que tenim. Escolta com ressona la ciutat, no ho sents? És Rock and Roll i l'estan tocant per tu. És normal i comprensible que alguns vespres siguin tristos i pensis quedar-te a casa llegint, escrivint, plorant. Però si t'atreveixes a sortir, potser t'abracin com mai abans ho havien fet. Sé que de vegades és dur i que vols marxar, ho entenc, ho sé, però, para atenció, afina l'oïda i escolta ben atentament. No ho sents? La ciutat, aquesta nit, Rock and Roll. Mai serà massa tard per tocar el dos, mai s'acaba, mai no mor, és Rock and Roll. We can make it if we run.