La moral de la vergonya

A l'Estat en què vivim ser un mandrós té la seva recompensa. El pla d'estudis d'algunes universitats públiques està encaminat a evitar que els estudiants compaginin la seva vida acadèmica amb la laboral. Totes les traves que es puguin interposar en el camí d'un alumne que estudia i treballa seran posades. Si vols fer assignatures optatives tingues per segur que hauràs d'anar a classe matí i tarda per a que així no puguis treballar enlloc amb horari fixat, si vols canviar-te de grup, perquè a la feina et canvien l'horari, pots estar convençut que et tocarà arreplegar una ingent quantitat de papers. Ara bé, si no et cal treballar o no vols perquè ets un mandrós, aleshores estigues tranquil, totes les facilitats seran teves i et sobraran hores per a fer pràctiques i estudiar. Som víctimes de la moral de la vergonya, de la moral que rebutja els diners i els identifica amb el dimoni. Si la universitat pot evitar que estudiïs i treballis alhora no et preocupis gens, perquè ho farà. Tothom sap que un jove no ha de treballar, que no ha de tenir diners per no esdevenir un avar i, el que és encara molt pitjor, un neoliberal salvatge armat i perillós que pensi per si mateix. Orwell no deia cap ximpleria a 1984, et controlaran tot el que puguin i més. L'Estat interferirà en la teva vida d'una manera tan brutal que fins i tot intentarà mantenir-te lligat de mans i peus a una facultat durant almenys quatre anys, dirà que així s'evita pagar les matrícules d'alumnes que són incapaços de tirar endavant la carrera si treballen de manera simultània. Què en fem, doncs, de les normes de permanència i de tots els calers espoliats dels sous -també en diuen tributs- mes rera mes? És la moral de la vergonya pel treball i l'esforç, la moral de tancar al gulag qui pensa de manera diferent. Pots acomodar-t'hi o pots lluitar.