Gays & Lesbianes

Fart ja de tanta comèdia em disposo a explicar el que realment penso de gays i lesbianes. Com sempre, basem-nos en la llibertat individual: Sóc jo algú per dir què has de fer i què has de deixar de fer amb la teva vida sexual? La resposta és no. Punt. Per tant, tenim algun problema amb els gays i les lesbianes? No. Punt. En farem broma? Sí. Punt. De la mateixa manera que fem broma sobre absolutament tot, de la mateixa manera que fem broma del paio que va empaitant noies per tota la discoteca, de la mateixa manera que fem bromes dels alts i dels baixos, dels rossos i els morenos. Bé, jo crec que els gays han d’ésser completament lliures per casar-se i per adoptar i per fer tota quanta cosa vulguin, com ho ha de ser tothom. Que és antinatural que un nen tingui dos pares? Escolti’m bé, animal, també són antinaturals les vies del tren i bé que el fa servir! Ser gay, suposo, és com ser negre o ser blanc. Hem de subvencionar els gays i les lesbianes per ser gays i lesbianes? No. Punt. Hem de subvencionar els blancs per ser blancs? No. Punt. I és que amb tanta comèdia un de vegades s’oblida de dir les coses que pensa, sabeu? Amb tanta hòstia amb que si som d’esquerres o de dretes ens oblidem de dir que el que som és liberals i que nosaltres –també- creiem en un món millor. L’home ha superat de llarg la natura i s’ha erigit en amo i senyor del planeta, per això, crec, els gays són ben lliures d’adoptar i de casar-se, perquè ja no necessitem dels mandats de la naturalesa, ja no ens cal seguir les seves pautes. I no, no estic dient que ens carreguem les serralades i que talem tots els boscos. Només dic eh, tu, què passa? Podem construir gratacels sobre les roques i no podem deixar que un fill tingui dues mares? Podem posar l’aire condicionat i no podem veure com dos homes es fan un petó? Liberalitzat, que ja toca, però només si vols.