La figura del filòsof

Diria que la figura del filòsof, és, avui, d'una importància capital per tots nosaltres. No ja per mostrar-nos el camí de la felicitat que, ja a aquestes alçades, qui més qui menys tothom coneix, sinó com l'escullera ètica que ens ha de protegir de les onades que s'acosten. I quan dic onades vull dir les onades d'una mar encabritada per la moderació i les mitges paraules. Tradicionalment, la figura del filòsof ha estat vinculada a la no inocuïtat del pensament, a l'exercici de la vella i noble guerra de les paraules. Crec que la figura del filòsof, amb el seu dubte i la seva recerca de la veritat o d'allò que més s'hi assembli, serà l'autèntic mur de contenció contra la moderació. Mentre hi hagi un filòsof que reflexioni i així ens ho faci saber, no crec que el pensament únic -el perillós pensament únic- ens guanyi la batalla. L'escullera ètica que representa la figura del filòsof es fonamenta -m'atreveixo a dir- en el principi de la curiositat. Vull dir que la curiositat està radicalment en contra de la conformitat de l'antiglobalitzador i de la inoperància mental de la política nacional que s'entreté amb un llapis del número 2. El que no sé ben bé és si la metàfora de l'escullera que estic fent servir està ben trobada. Potser hauria de ser just al revés: la figura del filòsof -l'escullera- impedeix que l'absurda calma de la platja -la línia mental plana- acabi per envair tot l'oceà. Em tranquil·litza de forma subtancial que gent com Glucksmann digui coses com les que diu, potser no del tot encertades o correctes -no ho sé-, però que no deixen de ser una bateria antiaèria contra el terrorífic avanç de la moderació política i mental. En resum, tothom hauria de tenir un filòsof de capçalera; jo ja n'he trobat un, i em sembla que és el millor.