La llum del dia

Pregunteu-li al meu pare quina és la cosa més espectacular del planeta fora de la seva família i segurament us dirà que la cosa més espectacular de la terra ell "només" l'ha pogut sentir dues vegades. Segurament us explicarà que és en un lloc on hi ha foscor i un punt central ben il·luminat, crec que us dirà que és l'acte central d'una cerimònia eterna i irrepetible. Em penso que us dirà que de principi s'escolten uns timbals que et van directes al pit i que poc després comença a sonar una guitarra magistral. No crec equivocar-me si dic, també, que després us explicarà com una veu inexplicablement potent comença a pregar -tot i que alguns infidels diuen que canta- de manera salvatge. Us dirà que ell no havia vist mai cap cosa igual i que la primera vegada no va entendre perquè l'home que pregava de sobte va deixar de fer-ho i la banda va callar, us explicarà el que va sentir quan aquell animal que no podia ser humà va començar a comptar milles i milles, a comptar tots els quilòmetres que estava recorrent. Us dirà que se li posava la pell de gallina quan començava a dir bestieses, a dir totes les ciutats per les que havia passat aquell imparable tren en nits anteriors fins pronunciar el nom de la nostra ciutat. La nostra ciutat decadent que aquella nit era la millor ciutat sota la capa de les estrelles perquè ell era allí i nosaltres també. Aleshores, penso, començarà a contar-vos que la veu comença a explicar que ha viatjat fins aquí en una missió de pau i germanor, en una missió encomanada pel mateix ministre del Rock and Roll (com si ell no fos el Déu del Rock and Roll). El meu pare us dirà que aquella veu dèia que no ens podia prometre la vida eterna, però que ens prometia la vida en aquell moment si aixecàvem la mà i senzillament cridàvem "Ah!". Us dirà que vam cridar fins no poder més. Si mai li pregunteu, sabreu que us parla de les dues nits en què vam ser il·luminats per la llum del dia.

Bruce Springsteen and The E-Street Band - Light Of Day