D&G i Reaggeton (Diari Més L'H, 3.4.07)

Vivim en una societat tan espectacularment lamentable que ha permès que es retirés la tristament famosa campanya publicitària de Dolce & Gabanna, que, per algunes associacions feministes, configurava un ferotge assalt contra la dignitat de la dona i la igualtat de sexes. En realitat, però, no era més que una fotografia pujada de to que, en absolut, superava la contundència amb que altres campanyes de la prestigiosa firma italiana havien vexat la imatge de l’home davant la indiferència de l’opinió pública. Vivim en una societat tan espectacularment lamentable que no té vergonya en afirmar que està governada per un executiu feminista, en una societat on es redacten projectes de llei orgànica que, pretesament, cerquen la igualtat. De fet, però, l’únic que fan és posar traves al lliure desenvolupament d’aquesta en la societat mitjançant un intervencionisme calamitós.
Això sí, reaggetton tot el que vulguis i més. Tant se val que les seves lletres sí siguin veritables declaracions de masclisme, autèntiques arengues per la consideració de la dona com un mer objecte sexual. M’hauria encantat saber què hauria passat si Dolce & Gabanna o Armani, per exemple, haguessin usat en els seus anuncis lletres de contingut similar al que fan servir els nous èxits de vendes del panorama musical. També m’agradaria saber com es prendrien en consideració aquestes lletres si, en comptes de ser escrites per llatinoamericans, fossin escrites per, posant un parell d’exemples, danesos o nord-americans.
Tenim un problema amb la tolerància i és molt seriós. Hem tendit a sobreproteccionar col·lectius que nosaltres mateixos hem etiquetat com inferiors. I dic això perquè, si no, no s’explica que no hi hagi accions socials de protesta contra les lletres d’algunes cançons de reaggetton i que, en canvi, s’hagi permès un visceral atac contra les campanyes publicitàries abans mencionades. Ens hem cregut que hi ha cultures dèbils i les hem de tolerar, peti qui peti, per aquest fet. Hem caigut en la hipocresia d’atacar-nos a nosaltres mateixos i instaurar per la resta un penós deixar fer.
És indescriptiblement deplorable veure com, les mateixes dones que van llençar el crit al cel perquè quatre nois rodejaven a una noia en l’anunci de Dolce & Gabanna, es belluguen de la manera més lasciva possible a ritme de reaggetton, mentre uns cantants de dubtosa qualitat diuen que “muévete duro, muévete duro”, “perrea, perrea” o “soy tu gatita”.
Sincerament, no veig cap problema en que alguns vulguin cantar a ple pulmó cançons de reaggetton. Ara bé, siguem coherents i denunciem-los si també hem de denunciar Dolce & Gabanna o Armani per un parell de fotografies. No serà perquè aquests darrers són occidentals i tenen diners, que hem muntat tot aquest escàndol, oi?