El violador de l'Eixample i el principi de legalitat
Ara m'ha vingut al cap que l'altre dia volia fer un article en relació a l'alliberament del "segon violador de l'Eixample", però que entre una cosa i altra m'havia marxat. Com ja sabeu, Alejandro Martínez Singul va agredir sexualment a un mínim de 15 menors a finals de la dècada dels vuitanta i, al 1992 el van condemnar a 65 anys de presó. Per la feblesa de la normativa penitenciària espanyola, ja és al carrer, després d'haver complert tant sols 16 d'aquests 65 anys als quals havia estat condemnat. Ell mateix ha reconegut que no està preparat per sortir al carrer, sap que pateix una greu malaltia cerebral i que no pot evitar fer el que fa. Què hauria de fer l'Estat, aleshores? Doncs és molt trist, però aquest personatge ha d'anar al carrer. Ha d'anar al carrer en virtut del principi de legalitat al que tot Estat de Dret s'ha de sotmetre i que té com pilar principal el concepte de seguretat jurídica. Tot individu ha de saber del cert a quina llei s'até i quines són les conseqüències de violar-la. En el seu cas la conseqüència de la legislació espanyola aplicable és que als 16 anys pot abandonar la presó sense que ningú hi pugui fer res. Això hauria de servir de lliçó al poder legislatiu espanyol, que no és capaç de modificar el contingut d'algunes normes netament esgarrifoses. Això hauria de ser el detonant que iniciés una reforma del codi penal i de la normativa penitenciària, però de ben segur que no ho serà i, com a molt, s'inventaran alguna solució ad hoc ben absurda i fins i tot potser il·legal com la que va dur a De Juana a la presó després d'haver complert la ridícula pena que se li havia imposat per l'autoria de 25 assassinats. I el ciutadà no pot fer més que demanar que Singul i De Juana estiguin al carrer, per garantir la bona salut de l'Estat de Dret. Trist però cert: Espanya.
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
4 Comments:
És que a la presó no s'hi va per a complir una venjança, si no per reinsertar els marginats que per una qüestió de classe, pobresa i manca d'educació han sigut forçats a cometre accions considerades per la burgesia dominant com a il·legals i per tant, punibles bla, bla, bla, bla, bla, bla...
Suposo que una frase que ho resumeix tot força és amb la que conclueixes: "Trist però cert: Espanya."
Aquest home, òbviament hauria de complir els 65 anys que la llei li va imposar i punt. Com de Juana i com tot quisqui vivent.
Però sí, això és Espanya, i a Espanya ja se sap, les coses van així.
PD. Tinc un regal per tu, jojo!
Cuando me enteré que habías decidido hacer Derecho, pensé que serías una dura competencia... hoy admito que me he sentido aliviado.
Es cierto que algo falla en nuestro sistema cuando escuhamos noticias como estas y también sin escucharlas. Pero así es el Código Penal tiene deficiencias como otros muchos cuerpos normativos,pero es el que es. Has hablado del principio de legalidad pero hay un principio quizá mucho más importante, sobre el que se levanta toda la teoría del delito, y es el principio de humanidad no te olvides, las penas no pueden ni deben deshumanizarse. qué pena debería cumplir alguien para que te sintieras conforme, y tu vecino? y la panadera?
Por otro lado el principal problema que yo veo en este caso es la falta de tratamiento que se hace esencial en este concreto caso, y es que en casos como este en el que la llamada "resocialización" parece imposible, pues los sujetos delinquen al padecer una determinada patologías que les producen estos impulsos. Por ello en estos casos el tratamiento es esencial y aquí hay un reparto de culpas, pues si la legislación penal corresponde al Estado (y es deficiente), la legislación y aplicación en materia penitenciaria es de Catalunya (siendo la única Comunidad Autónomacon que tiene competencias en materia penitenciaria) que debería haber suministrado tratamiento desde su entrada en prisión y no esperar a que se cumpliesen 2/3 de la condena.
Vuelve a tus dicursos argumentados, y deja la demagogia.
Estimat Anònim, no sé qui ets i me la rebufa encara més. Jo també m'he sentit alleujat en llegir el teu comentari, ja que en cap moment has negat ni afirmat res el que deia el meu article. Sobre això que apuntes de quina pena em faria sentir conforme, bé, ja dic que tot estat s'ha d'atenir al principi de legalitat, que precisament evita aquest perillós raonament. Coherència a dojo, la teva. Per cert, això del principi d'humanitat, home, bé, en fi.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home