ETA i la moderació

Quina gràcia -d'aquelles de per no plorar- em fot tot plegat. Cada vegada que ETA mata, segresta, anuncia una treva o el seu final, el discurs dels líders polítics -que no intel·lectuals- de l'Estat en que ens ha tocat viure estan formats, si fa no fa, per les mateixes estèrils declaracions d'intencions. Resulta que, per derrotar ETA, deia avui Mariano Rajoy després de la reunió amb Zapatero, el que cal és que tots els espanyols estiguin units sense fisures. Així, senyor Rajoy, que pensen fer, donar-se tots la ma i demanar si-us-plau que parin? Ja ho deia al començament, que ric per no plegar. ETA és un dels fills de la moderació política espanyola. Malauradament, el terrorisme no es combat amb paraules d'unitat i rebuig, crec que això ha quedat patent al llarg dels anys. El terrorisme només es pot combatre amb la violència de l'Estat, amb l'ús de la força, dels serveis d'intel·ligència, de la policia, de l'exèrcit, dels traïdors amb la llengua ben llarga, del que faci falta. En situacions com aquestes sempre recordo la franquesa del President Bush quan va enviar al poble americà el següent missatge respecte Osama Bin Laden: As they said in the far west, he is wanted. Dead or alive. Recordo centenars de comentaris dels meus amics progres, dient que si s'havia pensat que era un cowboy. La realitat és que després el feren rectificar, però els helicòpters ja bombardejaven aleshores Tora-Bora, com aquí la policia intenta capturar el màxim nombre d'etarres, espero. Amb la lleugera diferència que uns ho reconeixen i d'altres ho amaguen, per no ferir sensibilitats, per no perdre vots, etc. En definitiva, en nom de la intolerable moderació. Ja poden anar reunint-se contra els terroristes senyors espanyols, ja poden, però no oblidin que les pistoles les tenen ells.

Una reacció de veritat. George W. Bush, 11 de Setembre del 2001.