Escriure cada dia (The End)
He pensat que qualsevol dia d’aquests deixaré d’escriure a diari per començar a escriure quan cregui que tinc alguna cosa interessant a dir. Havia calculat que el dia seria avui, però com he pensat que estaria bé informar-los de la situació, resulta que ja tenia alguna cosa que crec que valia la pena dir. Així doncs, avui encara no trenco la ratxa que dura des de ja fa més d’un any, però els anuncio que és ja imminent, tot i que potser no ho faci mai. Deixar d’escriure? Crec que mai. Però aquesta obligació autoimposada potser no sigui encertada. També és possible, però, que cada dia trobi que tinc alguna cosa interessant a explicar. Ja saben, allò de l’ego.
posted by Raül Alcón at 12:00 a. m.
6 Comments:
Ho vem comentar l'altre dia. Jo suposo que sempre acabaré trobant alguna cosa. Quan acabo trobant un tema que m'interessa, m'agrada tant escriure sobre ell, que no me'n sé estar! Però sí que és cert que allò d'arribar a casa a les 5 de la matinada i posar-se a escriure, sol fer mandra així que, en casos extrems, suposo que t'acabaré acompanyant en el sentiment!
Respecte l'entrada d'ahir, et contradius.
M'estàs dient que admires a Lance Armstrong com a exemple de superació i esforç personal però repúdies un estudiant que s'esforça? Perquè està clar que si hi ha un esport on es pal·lesa l'esforç és el ciclisme, i on les hores d'entrenament són llargues i dures. Què passa, que per pujar muntanyetes sí, però per estar a biblioteques no?
Ànims amb l'estudi...
Veig que costa.
Per aprovar una assignatura és suficient amb un 5, per guanyar el Tour de França cal el 10. A més, no repudio un estudiant que s'esforça, repudio un estudiant que s'esforça si en realitat no vol treure el 10. Si vol treure el 10 i es fot la vida a la biblioteca, doncs chapeau.
Ànims a tu també!
Raül, fas molt ben fet. Ara sí seràs lliure :)
Vale Raul y me tengo que enterar por el articulo. Eso si continua escribiendo, hazlo cuando te apetezca pero hazlo.
Segueixo en els meus tretzes. Crec que aquest argument calma la pròpia consciència que diu que potser ens hauríem d'esforçar més. Jo l'he utilitzat molts cops, xò es mentida.
Cadascú és lliure de lluitar pels seus objectius -sigui guanyar el Tour o treure un 5 a Eco-.
Potser és que sí que em costa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home