Bany d'humilitat (2)

Jo, que sempre me les he donat d'imbatible tità i que he anat estenent el mite que no necessito vacances, aquest any estic desesperat per que arribin. És possible que m'estigui fent gran -en sentit metafòric, és clar, perquè de gran segur que me'n faig. Aquesta sensació de terrible cansament és com un bany d'humilitat que de ben segur em calia i darrerament ja en van uns quants. Fa un temps els vaig dir que escriuria menys per no inundar-los amb el munt de merda que darrerament teclejava, i ara això. D'un temps cap aquí m'han marxat fins i tot les ganes de passar-me de llest fent veure que sé molt de coses de les quals no en sé tant o directament no en sé un borrall. No sé si és que em calen vacances o que estic deprimit. Bé, deu ser, com els deia, que em vaig fent gran. I si es pregunten perquè els marejo amb aquest munt de porqueria infecta que els explico, els diré, senzillament, que ho faig per compensar-los, amb una exagerada dosi de sinceritat, per les ximpleries que m'han hagut de tolerar. Potser, a partir d'ara, tindran la sort o la desgràcia d'anar sabent més sovint de mi.