divendres, de desembre 19, 2008

Quatre anys

Al carrer del cementiri sempre fa fred. Un fred intens i colpidor, un fred que assassina qualsevol vestigi d'alegria o il·lusió. Recordo aquell cop com el cop més dur que mai m'he endut. Baixava del tren que prenia a l'estació de Castelldefels i que em duia a casa quan va sonar el telèfon. Em van dir que ell havia marxat per sempre, tan de sobte, tan injustament. I després el silenci més absolut. Hi ha qui diu que en aquestes ocasions el temps s'atura, però no és veritat. El que succeeix és que a tu tant t'és, que corri o no. Vaig seure en un banc, vaig aturar el meu vell discman i vaig plorar fins que ja no em quedaven més llàgrimes. Heus aquí la prova irrefutable que Déu no és del tot just. Després els formalismes, els tràmits absurds i les paraules buides, els vestits negres i el cementiri fred. Un hivern que no va tenir estiu. I aquest forat al cor que mai no es podrà omplir, perquè mai ningú no ens farà riure com ell, perquè mai ningú no proferirà aquells crits de joia que ordenaven més cava al sopar de Nadal. Aquest forat ningú no el tapa i simplement es fa més i més gran cada any. Qui s'adormirà al sofà després de sopar, mentre tots xerren? Qui explicarà els millors acudits? Qui ens portarà els millors regals? Qui em durà de nou aquell cotxe teledirigit fantàstic? Ell ens els portava sense embolicar, perquè ell era així. Cap embolcall, cap màscara que amagués res. Perquè ell era així, al natural. No hi havia Santa Claus ni Reis, aquells regals els comprava perquè li donava la reial gana, i mai ningú me'n tornarà a fer cap d'igual, per molt que s'hi esforci. Al carrer del cementiri sempre fa fred, molt de fred, les tardes en què visito la seva tomba. Passejant pel barri tots els racons em fan pensar en ell, perquè era l'amo i senyor d'aquesta ciutat grisa. Tothom el coneixia i tothom el recorda. Demà tothom tindrà un pensament per ell. Demà farà quatre anys que ens va deixar per sempre. I és fals que el temps curi les ferides, la meva sagna igual que aquell matí de desembre. Demà haurem passat quatre anys sense el Xavi.