dimarts, d’agost 29, 2006

Bang! Bang!

Molt bé, l'escena és senzilla. Una família mira la televisió mentre sopa, estem parlant d'un pare, una mare i dos nens de 7 i 9 anys. De sobte senten com algú força el pany de la clau. Por. El pare, ràpidament, obre un calaix i guarda alguna cosa sota la camisa. Entretant, al rebedor, dos atracadors de l'est d'Europa ja han pres la casa i avancen ràpids cap a la sala d'estar. Amb moviments estudiats, de professional que ja és nota que fa aquesta feina cada dia, la parella de criminals s'organitza. Un d'ells comença a saquejar els armaris mentre l'altre, amb una navalla, amenaça amb matar tothom si algú respira. Un dels nens comença a cridar, espantat i, l'atracador, tement que aquell soroll pugui alertar als veïns, avança cap al nen. Pam! L'imbècil de la navalla cau a terra sagnant com una bèstia. Pam! El segon tret falla i el que buidava els calaixos toca el dos del pis sense pensar-s'ho. Salvats. El que el pare havia tret del calaix era una pistola de tres parells de collons.

Aleshores, aviam, els que critiqueu els països que faciliten l'accés a les armes als seus ciutadans esteu de part dels atracadors, poca broma. Si el pare no hagués tingut la pistola la desgràcia hauria estat majúscula, tenint-la, en canvi, la família se salva i bé, suposo que per contrapartida el Michael Moore hauria fet un documental amb la demagògia de sempre. Poder tenir un arma és el dret a la defensa pròpia i a la dels teus, que pot provocar accidents ja ho sabem, com també els provoquen les piscines, que causen més morts que els trets de bala segons la majoria estudis. A ningú no se li ha acudit, encara, prohibir les piscines i, en canvi, fem manifestacions contra el pobre senyor que vol que no matin els seus fills, curiós.

Això de ser pacifistes i posar flors als canons és maco, força maco, però és clar, explica-li això a un que, mentre sopa tranquil, és assaltat per una banda de criminals a la seva pròpia casa. Passin, passin, senyors atracadors, només faltaria. Agafin tot allò que vulguin, que a casa sempre hem estat molt de pau. Au va, no fotem, que és més complicat això de viure, treu la retallada i pam! pam!

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Si l'accés a les armes és tan fàcil, no dubtis en cap moment que els atracadors també n'haguessin portat d'armes, i no unes putes navalles.

Aleshores, el que hagués estat un robatori sense més hagués acabat en un tiroteig entre el pare de la família i els dos atracadors. I hagués estat una autèntica tragèdia.

8/29/2006 12:42 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Estic amb tu.
A Florida, un estat que permet el "right-to-carry" des de 1989, una persona és 2 cops més propensa a ser atacada per un caimà que per una persona amb el permís de portar armes.

FONT:
Florida Department of State, “Concealed Weapons/Firearms License Statistical Report”, 1998 – Florida
Game and Fresh Water Fish Commission, December 1998

Sr Laporta

8/29/2006 1:16 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Alberto, no tinguis cap dubte que els atracadors aconsegueixen les armes igualment mitjançan les màfies. Posats a comprar armes prefereixo enriquir el botiguer que les ven que no pas un gangster. De quina part estàs tu, Alberto?

8/30/2006 12:17 p. m.  
Blogger Guillem Casas said...

Ja et vaig donar la meva opinió sobre el tema i és impossible transcriure tota la nostra conversació aquí però veig que encara em queden coses a dir a part del munt d'arguments que et vaig donar en contra.

El primer va en referència a l'Anònim que ho recolza amb les dades de Florida. Francament... en un lloc que es fan barbaritats així ja no se si creure'm una informació al respecte que en prové.

D'aktra banda, recolzo el que diu la gis perque conté uns quants arguments dels que et vaig dir (no tots pq és impossible). L'Albertot també te raó amb lo de l'accessibilitat a les armesper a tothom que ho recolzo amb el que diu la Gis sobre el teu bon us pero el mal us dels inconscients.

Al company Guillem li vui preguntar de quina part està ell i amb quins arguments, encara que ja veig que està amb tú.

I per últim recordar-te una de les moltes frases que et vaig dir el dia que ho penjares: No has de solucionar l'efecte sinó la causa.
Sense atracador, pots continuar posant floretes a les boques de canons si et ve de gust.

I no continuo perquè acabaré dient totes les dades, estadístiques, experiència personal inclosa i etc etc etc. que ja et vaig dir.

8/30/2006 3:42 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home