diumenge, d’agost 06, 2006

Foscor als afores de la ciutat

Encara fan carreres a Trestles, però a ella aquesta sang mai li bullí a les venes. Diuen que ara té una casa a Fairview i un estil que mira de mantenir. Bé, si em vol veure, digue-li que sóc ben fàcil de trobar. Digue-li que hi ha un forat sota Abraham's Bridge i digue-li que hi ha foscor als afores de la ciutat. Tothom té un secret, Sonny, tothom té alguna cosa que no pot afrontar. Alguna gent es passa la vida sencera intentant amagar-lo, el duen amb ells en cada passada que fan. Fins que algun dia el deixen enrera, el deixen enrera o pemeten que els arrossegui allà on ningú fa preguntes ni mira massa estona a la cara, a la foscor als afores de la ciutat. Hi ha qui neix en una bona vida, d'altres surten endavant com poden. He perdut els diners i la dona però això, ara, no m'importa gaire. Aquesta nit seré en aquell turó, perquè no em puc aturar, seré en aquell turó amb tot el que tinc, a la linea on els somnis es troben i es perden. Seré al cim i pagaré el preu. Durant tant de temps coses que únicament es poden trobar a la foscor als afores de la ciutat.

Traducció gairebé literal d'una cançò històrica.

Darkness On The Edge Of Town, Bruce Springsteen.

1 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Jo només li doncs les gràcies.

I drop the needle and pray.

8/06/2006 9:19 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home