Un somriure bé s'ho val
Tothom té dret a viure, i un bé negre. Mai he entès com hi ha qui és capaç de dir que un criminal reincident, que va raptar dos nens, els violà i després el torturà fins la mort té dret a viure. La reinserció és demagògia i la cadena perpètua un regal. Viure, ni que sigui entre reixes, és la raó d'ésser de l'humà i no hi ha més gran càstig que una injecció letal, directa al cor. Un death row no gaire llarg on l'espera sigui curta i l'indult escàs.
Dels arguments que molts m'acostumen a donar se'n poden fer miques sense gaire esforç i, dels que no, és perquè solen ser absurds sense cap contestació disponible. Si juguem amb les normes establertes al reglament els gols els faré jo. Tothom es mereix una oportunitat. De què, de tornar a matar? No hi ha càstig més espantós que una vida sencera a la presó. Aleshores tu i jo estem d'acord en que volem el càstig més dur i simplement diferim en l'elecció. No redueix la criminalitat. Home, la de l'executat de ben segur que sí. De vegades moren innocents, és això el que vols? No, és clar, que mai m'ho has sentit dir? Qui ets tu per decidir qui ha de morir i qui no? Jo ningú, però hi ha una cosa que es diu Estat que serveix per a prendre aquesta mena de decisions. Si matem als qui maten, no hauríem de matar també a qui aplica la pena de mort? Com que anar a 280km/h implica anar a la presó, engarjolem Michael Schumacher. Via pública i circuit.
Travis Bickle, Robert de Niro, taxista a Nova York, és una resposta a tots els dubtes en aquest sentit. Tip de demagògia es prengué la justícia per la seva mà. Pels pares de la noia que salvà fou per sempre més un heroi que separà la flor de les deixalles, si a tu et sembla un nazi aquest problema és només teu. Qui és més nazi, qui assassina un desgraciat o qui el rebutja per haver-ho fet?
Una llàgrima rodola per la galta d'una mare que ho ha perdut tot, son marit la intenta consolar però tampoc li queden forces. Plou. A una presó les llums s'apaguen un moment i un ànima baixa a l'infern per la via més curta. Una trucada al matrimoni, per informar-los que l'home que esbudellà la seva estimada filla ja ha deixat d'existir. Un petit somriure, com a mínim això hem guanyat.
Dels arguments que molts m'acostumen a donar se'n poden fer miques sense gaire esforç i, dels que no, és perquè solen ser absurds sense cap contestació disponible. Si juguem amb les normes establertes al reglament els gols els faré jo. Tothom es mereix una oportunitat. De què, de tornar a matar? No hi ha càstig més espantós que una vida sencera a la presó. Aleshores tu i jo estem d'acord en que volem el càstig més dur i simplement diferim en l'elecció. No redueix la criminalitat. Home, la de l'executat de ben segur que sí. De vegades moren innocents, és això el que vols? No, és clar, que mai m'ho has sentit dir? Qui ets tu per decidir qui ha de morir i qui no? Jo ningú, però hi ha una cosa que es diu Estat que serveix per a prendre aquesta mena de decisions. Si matem als qui maten, no hauríem de matar també a qui aplica la pena de mort? Com que anar a 280km/h implica anar a la presó, engarjolem Michael Schumacher. Via pública i circuit.
Travis Bickle, Robert de Niro, taxista a Nova York, és una resposta a tots els dubtes en aquest sentit. Tip de demagògia es prengué la justícia per la seva mà. Pels pares de la noia que salvà fou per sempre més un heroi que separà la flor de les deixalles, si a tu et sembla un nazi aquest problema és només teu. Qui és més nazi, qui assassina un desgraciat o qui el rebutja per haver-ho fet?
Una llàgrima rodola per la galta d'una mare que ho ha perdut tot, son marit la intenta consolar però tampoc li queden forces. Plou. A una presó les llums s'apaguen un moment i un ànima baixa a l'infern per la via més curta. Una trucada al matrimoni, per informar-los que l'home que esbudellà la seva estimada filla ja ha deixat d'existir. Un petit somriure, com a mínim això hem guanyat.
posted by Raül Alcón at 12:30 a. m.
2 Comments:
Crec que s'ha de fer un apunt en el tema de la reinserció ja que, jo sí que crec en ella quan a un tio que roba un televisor de plasma el tanquen dos anys. Creu-me, aquest segur q no hi torna. Ara bé, creure en la reinserció d'un criminal com els que descrius és com aquells que van a veure al Papa Mazinger i li diuen que tal persona ha fet un miracle i que si troben a dos xiflats més que diguin el mateix ja serà Sant de per vida. És a dir, impossible.
Sempre hi ha aquell punt en el que tots dos coincidim que és el de: Veig bé que matin a un tiu així però no al pobre innocent que l'han pillat rondant per allà, cosa que creu-me que si tirem d'estadístiques de ben segur que n'hi han un fotmier. No em preguntis perquè però la majoria, a més a més, son negres. Però bé, això ja és un altre tema.
De totes maneres tampoc sóc dels que defensen que un criminal, com tota persona, te dret a la vida. A això jo tinc una senzilla resposta: Si un tio es passa aquest dret pel cul al matar a una altra persona, un botxí també te dret de fer-ho amb ell.
Pero saps que passa amic meu? Que el problema no rau pas en el fet d'aprovar la pena de mort o no. El problema rau, més aviat, de que en aquest país invasor que ens domina hi ha un màxim d'anys que un home pot passar a la presó. Si algun dia s'aconsegueix fer veure a algun dirigent d'aquests que simula que tenim que de moment s'implanti la cadena perpètua, ja haurem aconseguit quelcom. A partir d'aquí ja pensarem en penes de mort davant de les quals jo encara, no em preguntis perquè, arrufo una mica el nas.
Un altre tema... crec que ja ho vaig comentar breument (però com es mereix).
Però insisteixo, no treguis aquesta cançó de Les Lleixes en un període una mica llarg si us plau. Gaudeixo massa.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home