Vigili

La primera cosa que vaig saber d'aquell paio fou que el dia que el coneguérem arribà tard i perdérem la reserva del restaurant. Quan d'entrada et trobes això i que demanà disculpes com si no fos al Ritz que anàvem a sopar, sinó a un antre qualsevol doncs mira, la imatge que t'endús no és del tot bona. No és que nosaltres no hàgim arribat mai tard, però ja que tenim la deferència de citar-lo en un lloc així per la nostra primera trobada podria com a mínim dir que ho sentia molt i que convidava ell a sopar a un altre lloc per compensar.

És el clàssic nòvio de les teves amigues, que no saps ben bé perquè però mai t'acaba de fer el pes. Reconec que amb mi és ja difícil dur-se bé si ets el nòvio d'una meva amiga. Perquè clar, és que de les nostres amigues estem molt a favor, i pensar que hi ha un altre que se les fot i que els pot fer mil putades no ens fa gaire il·lusió. Però deixant de banda les meves pretensions absolutistes, aquell tipus és realment desagradable. Però que no ho veus, tu, que és una princeseta i tu una bèstia?

La cosa és que la culpa la té ella, per haver-lo triat, però davant d'un jutge mai no ho reconeixeré que la responsabilitat no és seva. Ell l'ha enganyada, l'ha fet creure que és una cosa que no és i ja hem descobert que de tots aquells calers que diu que té no són ni la meitat els que són certs. Fou potser per això que se les enginyà per no haver de sopar al Ritz. Mentider. I ella tonta.

I que vigili, perquè dels meus amics jo sóc l'assenyat que canvia la puntada de peu per l'article punyent. I amb això vull dir efectivament que sí, que segueixi fent el que està fent si vol que algun dia li caiguin, de sobte, totes les dents. I és que hi ha un parell dels meus que són força violents i que a ella se l'estimen molt.