El Riu

Vinc d'una vall on, quan ets jove, volen que facis tot el que feia ton pare. La Mary i jo ens vam conèixer a l'institut quan ella tenia disset. Sortíem d'aquí i conduíem fins on els camps eren verds. Anàvem al riu, i ens hi capbussàvem. Es va quedar embarassada, i no pensava en més que això. Pel meu dinovè aniversari vaig aconseguir una targeta del sindicat i una jaqueta de casament. Vam anar al jutjat, i el jutge ho arreglà tot. No vam tenir rialles de dia de boda, ni passejada pel passadís, tampoc flors ni vestit de núvia. Aquella nit vam baixar al riu, i ens hi capbussàrem. Vaig aconseguir una ocupació a la construcció, a l'empresa Johnston, però darrerament no hi ha gaire feina per culpa d'una crisi econòmica. Ara totes aquelles coses que semblaven tan importants s'han esvaït en mig del no-res. Jo faig veure que no me'n recordo i la Mary fa veure que tant se val. Però recordo quan conduíem el cotxe del meu germà, el seu cos tens i humit a la riba del pantà. A la nit ens estiràvem desperts en aquells bancs i me l'acostava tant que podia sentir la seva respiració. Ara tots aquells records han tornat per perseguir-me, com una maledicció. És un somni? Una mentida que no es fa certa? O és alguna cosa pitjor aquesta que m'arrossega cap al riu? Al riu, on ens capbussàvem, al riu, fins on conduíem.

Traducció gairebé literal de The River, Bruce Springsteen.