Molta gana
Si tens els collons de ficar-te en una barca foradada i creuar l'estret de Gibraltar és que tens gana. No és que siguis un criminal, ni un gos, ni res d'això. La gana és la única cosa que et pot motivar a fer això, a jugar-te els estalvis i la vida en un viatge gairebé impossible. El fred i el mar no són enemics que es combatin fàcilment. Tant me fa que siguis blanc o negre, perquè si tens gana i t'has embarcat, el meu respecte és tot per tu.
El que després passa aquí ja és tota una altra cosa. Jo, personalment, sóc de la opinió que a la primera irregularitat comesa per un immigrant aquest ha de ser automàticament expulsat del país. Però a qui té gana, a qui té gana i no fa res de dolent, amb quina cara li dius que no, com li fas entendre que el deixaràs abandonat al bell mig del desert? Aquí no hi ha esquerra, ni dreta, ni comunisme, ni liberalisme, aquí simplement hi ha decència. Com no dones un mos a qui no té res? Que sí, que ja ho entenc, que si li'n dones a un després vindran tots els demés, però digues, com a una dona embarassada que ha creuat l'estret, penses dir-li que no li dones res.
Que Fernández de la Vega viatgi a Finlàndia per demanar més helicòpters és pura demagògia, això de destinar el 0'7% del PIB a països del tercer món, demagògia, també. El que ja toca és fer cas de Xavier Sala-i-Martin, si és que volem fer cas del millor, i liberalitzar el mercat africà, deixar que la mà invisible, la màgia de la llibertat econòmica, posi les coses al seu lloc. A base de petites empentes, és clar, de petites intervencions que garanteixin la seguretat dels inversors, a base de míssils sobre Bagdad que instauraran règims democràtics per a que el mercat pugui funcionar lluny de la por i de la coacció. La llibertat no és gratuïta, ja ho saps.
Hi ha antídot, per l'emfermetat del tercer món, i s'ha de distribuir. Perquè quan veus aquelles cares tremolant, més de por que de fred, més pensant que s'hauran de tornar a casa que no pas en la roba mullada, saps que tampoc no pots tancar els ulls i dir que t'és igual. La llibertat erradicarà la pobresa del tercer món com l'ha erradicada del primer i és tasca de les nostres bombes i els nostres tancs que no haguem de dir que no a qui té gana i s'ha embarcat.
El que després passa aquí ja és tota una altra cosa. Jo, personalment, sóc de la opinió que a la primera irregularitat comesa per un immigrant aquest ha de ser automàticament expulsat del país. Però a qui té gana, a qui té gana i no fa res de dolent, amb quina cara li dius que no, com li fas entendre que el deixaràs abandonat al bell mig del desert? Aquí no hi ha esquerra, ni dreta, ni comunisme, ni liberalisme, aquí simplement hi ha decència. Com no dones un mos a qui no té res? Que sí, que ja ho entenc, que si li'n dones a un després vindran tots els demés, però digues, com a una dona embarassada que ha creuat l'estret, penses dir-li que no li dones res.
Que Fernández de la Vega viatgi a Finlàndia per demanar més helicòpters és pura demagògia, això de destinar el 0'7% del PIB a països del tercer món, demagògia, també. El que ja toca és fer cas de Xavier Sala-i-Martin, si és que volem fer cas del millor, i liberalitzar el mercat africà, deixar que la mà invisible, la màgia de la llibertat econòmica, posi les coses al seu lloc. A base de petites empentes, és clar, de petites intervencions que garanteixin la seguretat dels inversors, a base de míssils sobre Bagdad que instauraran règims democràtics per a que el mercat pugui funcionar lluny de la por i de la coacció. La llibertat no és gratuïta, ja ho saps.
Hi ha antídot, per l'emfermetat del tercer món, i s'ha de distribuir. Perquè quan veus aquelles cares tremolant, més de por que de fred, més pensant que s'hauran de tornar a casa que no pas en la roba mullada, saps que tampoc no pots tancar els ulls i dir que t'és igual. La llibertat erradicarà la pobresa del tercer món com l'ha erradicada del primer i és tasca de les nostres bombes i els nostres tancs que no haguem de dir que no a qui té gana i s'ha embarcat.
posted by Raül Alcón at 1:30 p. m.
1 Comments:
No se quina en serà la solució i ja que és X. S. i Martí qui ho diu crec que no es perd res per intentar-ho. En aquests temes, com dius tu, no hi han ideologíes que valguin sinó solucions òptimes.
Només faig un petit apunt en això que dius de retornar-los quan cometen ilegalitats. I es que, com sempre, tu i jo podem estar d'acord en que a aquesta gent no sel's pot girar la cara, com també comentava jo ahir en el meu article, però tota la gent que no pensa així sí que els ignora. Què creus que ha de fer un inmigrant que ve aquí per a no morir-se de gana i continua igual? Doncs ben senzill, fer el que sigui per a que el seu viatge digne de les obres de Virgili i Horaci hagi servit d'alguna cosa. Si et soc sincer, jo, en la seva situació, també cometria ilegalitats.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home