Un matí al Parlament (II)

A l’entrada no hi havia ningú que em rebés, així que em vaig esperar i en pocs segons va aparèixer l’Oriol Pujol que em preguntà si ja m’atenenien i s’ocupà de dir a qui convenia que avisés la Meritxell. En els diputats de Convergència i veig realment gust per la seva feina que, a aquesta hora, no és altra que atendre les visites dels pesats com jo que, al capdavall, som els que els haurem de votar i, potser, escriurem algun article per fer-los una bona campanya. S’hi està bé, als sofàs convergents. En un parell de minuts ja em rebia la Meritxell Borràs, i em comentava d’entrada que estava buscant un exemplar d’El País, perquè avui hi apareixia, per primera vegada, un seu article. En vam trobar un i vam fotocopiar la plana, una encertada resposta a Corbacho, per unes dissortades declaracions que el cacic de l’Hospitalet feia fa uns dies, vessant tota la responsabilitat dels problemes d’habitatge sobre els anteriors governs convergents. Ja se sap com són, aquests. Després d’haver llegit l’article vam encaminar-nos al plenari, on s’hi tractava el tema de la llei del memorial democràtic, que interessava especialment la Meritxell per haver estat ella una de les encarregades de dur-lo per part del grup parlamentari de Convergència i Unió. M’explicà una anècdota relacionada amb la llei i el seu procés de discussió, provocada per una trucada que rebé del President Pujol demanant-li que acudís al seu despatx. El President Pujol segueix estant molt present en l’ideari convergent i em sembla que mana més del que sembla. Dins del plenari veig les intervencions d’en Rivera, clons del tripartit i del Santi Vila per part de Convergència. Aquest Santi Vila és el nou alcaldable de Figueres i, sincerament, la seva intervenció em va semblar fantàstica, sobretot donada la mediocritat de les que l’havien precedit. La posició de CIU respecte el projecte de llei la comparteixo en un 60%.