Un matí al Parlament (I)

Havia quedat amb la Meritxell Borràs a dos quarts de deu, com que no m’agrada fer tard, però, ja era a la porta del Parlament gairebé des de tres quarts d’hora abans. Donat que dilluns tenia examen de Dret Constitucional, què millor que llegir el tema del Estatuts d’Autonomia assegut sota el sol a la Plaça de les Armes? Fantàstic. Però l’estudi dura poquet, comencen a arribar Audis i la curiositat pica més que no pas els apunts de classe. Vaig veure arribar el conseller Nadal, la noieta aquella d’ICV que em sembla que des que és diputada gasta vestits més cars i segurament més contaminants i en Montillejo, l’únic que duia escorta. Vulguis o no és el President de la Generalitat. Tots els diputats entraven ben tranquils, cap allà a les deu, dues hores després que mon pare hagués començat la seva jornada laboral. Però bé, suposo que hem d’acceptar aquestes prerrogatives parlamentàries. Just després d’en Montilla ha arribat l’Artur Mas, ja atrafegat i parlant pel mòbil, l’únic que val la pena de tots els que he vist passar. La Meritxell vaig suposar que ja era a dins perquè no la vaig veure arribar, i sí, ja estava treballant. Quan va arribar l’hora d’entrar vaig intentar, fent-me el despistat, entrar per la porta principal. Naturalment els Mossos d’Esquadra, acomplint perfectament la seva tasca, em van indicar molt amablement que havia d’entrar per la porta petita de les visites, cosa que jo ja sabia de les meves visites escolars. La parafernàlia no és tal, realment, per entrar al Parlament. Un parell de preguntes, l’escàner de rigor i ja està. T’identifiques i els funcionaris de la Cambra, molt i molt eficients, per cert, t’indiquen amb diligència i amabilitat on t’has de dirigir. Així que en un parell de minuts ja era a la porta dels despatxos reservats pel grup parlamentari de Convergència i Unió.