Si alguna nit

Si alguna nit no et miro als ulls no és que no vulgui, si alguna nit no et miro als ulls no és que ja no t’estimi. Si alguna nit no et miro als ulls no t’espantis, no passa res. Si alguna nit no et miro als ulls és perquè, potser, si et seguís mirant, l’únic que podria fer seria tancar-me amb tu a una habitació i apagar els llums. Si alguna nit no et miro als ulls no és que m’hagi cansat de nedar en la placidesa de la seva immensitat sinó que la sang em bull a les venes i surt disparada ben lluny del meu cervell, si alguna nit no et miro als ulls és perquè un sol frec de la teva pell em pot encendre i no hi haurà ningú per apagar el foc. Perdona’m, excusa’m, però hauré de marxar tan aviat com pugui d’aquest cony de bar, perdona’m, excusa’m, però és que aquesta nit no puc seguir mirant els teus ulls perquè podríem prendre mal. No vull marxar, però haig de fugir abans que l’incendi sigui massa gran i irreparable, no vull marxar, però si em quedo, i creu-me ara encara que no ho tornis a fer mai més, si em quedo serà molt pitjor. Si alguna nit no et miro als ulls és que estic encès, si alguna nit no et miro als ulls sabràs que l’ànima vol sortir del meu cos posseït pels porus de la meva pell, sabràs que duc un foc a dins i que crema i que no s’apaga, mentre segueixi mirant els teus ulls i llegint el que crec que m’hi escrius amb cada batec del cor, amb cada moviment del teu iris addictiu. I no és que vulgui marxar, no és que vulgui deixar de mirar els teus ulls, però és que si no ho fas prendrem mal tots dos i qui dorm amb tu em voldrà matar. Hi ha coses que un home no pot resistir, hi ha coses que una dona mai no pot deixar de dir. Tens el poder, tens la meva perdició en les teves mans, en els teus ulls, però en un darrer instant de lucidesa corro des de la taula del racó fins la nit de la ciutat, sense saber quant de temps podré aguantar.